Resultats de la cerca
Es mostren 1222 resultats
pòlissa
Economia
Dret mercantil
Document on hom formalitza, per imposició legal o per costum, determinats contractes mercantils, sobretot el d’assegurances.
Malgrat les vacillacions de la jurisprudència, hom admet que en la majoria d’assegurances la pòlissa n'és un document d’eficàcia probatòria, bé que no serveix per a la validesa del negoci El seu contingut, quant a les circumstàncies a incloure-hi, és regulat pel Codi de Comerç En alguns rams d’assegurança, sobretot en les de transport i en algunes de persona, ultra les pòlisses normals, hi ha les anomenades pòlisses d’abonament o pòlisses flotants , que són una mena de contracte general pel qual l’assegurador es compromet, per un temps determinat, a cobrir anticipadament i…
Anna Comnè
Història
Princesa bizantina, primogènita d’Aleix I i d’Irene Ducas.
Casada 1097 amb Nicèfor Brienne, intrigà, sostinguda per la seva mare, prop d’Aleix I contra el seu germà Joan Lluny de la cort, visqué voltada d’un cercle d’erudits, gramàtics i monjos És autora de l' Alexíada , obra històrica del període del 1069 al 1118, que completa i continua la del seu marit Malgrat la tendència panegirista a favor d’Aleix I, és la font més important per al coneixement de la història bizantina d’aquest període, inclosos els episodis de la primera croada, puix que, ultra ésser testimoni de certs fets, recollí altres testimoniatges orals i utilitzà documents…
llengües samoiedes
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família lingüística uraliana, subdividit en un subgrup septentrional i un de meridional.
Al primer pertanyen el iurac o nenets , el tavgui o nganassan i el ienissià o enets Formen el segon el selkup i el camassià , aquest recentment extingit Parlen llengües samoiedes uns 35 000 individus, dispersos per zones extensíssimes de la Sibèria occidental i de la costa àrtica de la Rússia europea Ultra els trets uralians comuns, són característiques de les llengües samoiedes l’ús de tres nombres gramaticals singular, dual, plural, el verb que integra el complement directe pronominal conjugació determinada o objectiva i la possibilitat de conjugar el predicat nominal Les…
adob al silici
Tecnologia
Adob amb dispersions de sílice, generalment amb metasilicat sòdic, en medi àcid.
Segons les condicions del bany quantitat de sílice que conté, acidesa, envelliment de la sílice del fons que pot passar a l’estat de gel, etc i la seva durada, hom pot obtenir diversos resultats, des de cuirs amb les característiques conferides per un adob complet fins a un producte amb el tacte de pell no adobada El cuir obtingut per aquest procediment és blanc i rentable, però té poca resistència a la tracció i a l’esquinçament i sovint presenta fragilitat de flor Ultra aquests darrers inconvenients, l’adob al silici és de resultats irregulars, la qual cosa fa que, malgrat…
mobilització
Militar
Pas d’una organització social de pau a una situació de guerra.
Des de sempre, els governs s’han atribuït el dret de cridar el poble en defensa de l’estat, utilitzant diverses fórmules lleves, reclutaments, etc La Revolució Francesa, amb el seu aixecament en massa, fou el primer pas vers el concepte de nació en armes, i la consegüent instauració del servei militar obligatori ha fet que els estats disposessin d’un gran nombre de reservistes instruïts De fet, la mobilització suposa la incorporació a files dels reservistes segons un sistema que permeti de passar, en el menor temps possible, dels efectius de pau als de guerra La mobilització suposa, …
màscara ritual

Màscara ritual dels indis yaquis
© Fototeca.cat
Religió
Màscara emprada, en la major part de les religions primitives, en les funcions rituals.
D’un significat i una funció diferents, d’acord amb la configuració històrica de cada religió, normalment l’ús de les màscares implica el desig d’anullar o d’amagar temporalment la individualitat humana del subjecte i de substituir-la per personatges imaginaris, mitològics, déus, dimonis o animals El portador de la màscara representa, així, l’ésser figurat, i en les societats culturals arcaiques aquesta representació equival a una autèntica identificació, que fa assolir a la màscara, ultra el seu paper ritual, la funció d’ídol o simulacre diví Les màscares monstruoses tenen també…
Poliziano
Filosofia
Nom amb què és conegut Agnolo Ambrogini, humanista i poeta italià.
A Florència fou protegit per Llorenç el Magnífic, que li confià l’educació del seu fill Caigut en desgràcia 1479, passà un quant temps a Màntua, sota el patrocini del cardenal Gonzaga, on escriví la Favola di Orfeo 1480 Reconciliat amb els Mèdici, obtingué la càtedra d’eloqüència llatina i grega al Studio de Florència Gran poeta en llengua clàssica i italiana, és conegut sobretot, ultra per l’obra ja esmentada, per les Stanze per la giostra di Giuliano de'Medici , poema inacabat en octaves, escrit entre el 1475 i el 1478 Fruit dels seus estudis de filologia clàssica són les…
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…
Andreu Tribó i Andreu
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, parvulista.
Entrà a l’Escola a Moià el 29 de setembre de 1901 i hi professà el 9 d’agost de 1903 Féu els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i Terrassa Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 18 de desembre de 1909 S'especialitzà en l’ensenyament dels pàrvuls, de manera que era conegut entre els companys de comunitat com el “doctor dels pàrvuls” Residí successivament en els collegis d’Igualada, Balaguer, Barcelona Sant Antoni, Tàrrega i, finalment, Puigcerdà, on la grip del 1918 li tallà la vida a trenta dos anys Bibliografia "Consueta” Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra…
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina