Resultats de la cerca

Impulsà els escacs a Catalunya al final del segle XIX Soci del Cercle d’Escacs del Café del Recreo, al carrer d’Escudellers de Barcelona, i de l’escaquístic Cafè Anglès Problemista, fou alumne de Joan Carbó Batlle i mestre de Josep Paluzie Lucena i de Valentí Marín Llovet El 1867 collaborà en la revista Teoría y práctica del ajedrez Fou redactor de la secció de problemes de la revista La Columna de Madrid Publicà el llibre Traité analytique du probleme d’échecs 1892 El 1883 s’encarregà de la columna d’escacs del setmanari La Ilustración Collaborà també en Ruy López 1896-99 A…

Resident a Catalunya des de la dècada de 1970 L’any 1985 es proclamà campió de Catalunya en dobles amb M Valentí Guanyà, en dobles, dos tornejos del circuit de tennis Grand Prix precedent de l’ATP Tour Kitzbühel 1974, amb Iván Molina i Bogotà 1979, amb Emilio Montano Guanyà també tres tornejos en individual i un en dobles en la categoria chal-lenger Fou membre de l’equip colombià de Copa Davis En categories de veterans, ha assolit en diferents ocasions els Campionats de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del Món, tant en individual com en dobles i també per equips, amb el Club Tennis de la…

La constitució L’escriptura de constitució de la Societat General de Banca s’atorgà el 22 de desembre de 1881, a Barcelona L’objectiu era clarament financer i genèric, començant per “ hacer toda clase de operaciones de banca con sus incidencias, abrir y obtener créditos, llevar cuentas corrientes ” art 2 dels estatuts El capital de la Societat es fixà en 5 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 250 pessetes cadascuna El desemborsament inicial fou del 5% del nominal o sigui de 12,50 pessetes per acció Els fundadors eren setze, i tots subscriviren 1 250 accions La primera Junta…

La seva finalitat era la construcció de tota mena de maquinària pesant L’origen de la societat fou la fusió dels tallers de Valentí Esparó i Giralt Valentí Esparó i Consocis, adquirits a la companyia Bonaplata el 1839 i la societat La Barcelonesa Tous, Ascacíbar i Companyia, fundada el 1838 per Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar El capital, de vint milions de rals de billó, era repartit en cinc mil accions de quatre mil rals cadascuna Els principals accionistes foren, a més dels propietaris esmentats, Ramon Bonaplata, Josep M Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i…

El bosc cobreix una bona part del territori suredes, alzinars i matolls L’agricultura és poc important 60 ha 9 ha d’arbres fruiters 8 de les quals de cirerers i 8 ha de vinya 36 ha de prats i farratge són la base de la ramaderia 55 caps de bestiar oví i 42 de cabrum El poble és situat a 603 m alt, al N del terme, a la carena que separa les aigües del riu Ample i del torrent del Teixó L’església parroquial Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la feu construir l’any 1141 hom hi venera una marededeu romànica i conserva una pica baptismal gòtica…

Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge, Pere Pardo de la…

És situat al parc de Montjuïc Té laboratoris, biblioteca, arxiu, sala de conferències i un herbari inclou el Gabinet Salvador, declarat bé cultural d’interès nacional el 2014 És centre d’investigació i de divulgació D’ençà del 1946 edita anualment la revista Collectanea Botanica És dirigit per Teresa Garnatje des del 2015, que fou precedida en el càrrec per Pius Font i Quer 1934-39, Antoni de Bolòs 1944-59, Oriol de Bolòs 1965-85, Josep M Montserrat i Martí 1986-2004, Alfonso Susanna 2005-13 i Valentí Rull 2014 Des del 2003 ocupa un nou edifici, projectat per Carles Ferrater, situat dins el…

Conegut també com a dibuixant, amb collaboracions a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu i d’altres Després d’una estada a París 1920-31, s’inicià en la literatura amb la novella Després de callar el canó 1934 Es dedicà sobretot al teatre, amb obres de caràcter volgudament cosmopolita, una mica superficials i de to lleugerament melodramàtic, amb les quals obtingué un èxit notable Madame 1932, Montparnasse 1934, La família Bartolí 1935 i Lilí vol viure 1935, entre d’altres Després de la guerra estrenà títols en castellà i reprengué el teatre català amb Hermínia, l’auca d’…

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic…

Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de  Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025, artista i…