La constitució
L’escriptura de constitució de la Societat General de Banca s’atorgà el 22 de desembre de 1881, a Barcelona. L’objectiu era clarament financer i genèric, començant per “hacer toda clase de operaciones de banca con sus incidencias, abrir y obtener créditos, llevar cuentas corrientes” (art. 2 dels estatuts).
El capital de la Societat es fixà en 5 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 250 pessetes cadascuna. El desemborsament inicial fou del 5% del nominal o sigui de 12,50 pessetes per acció. Els fundadors eren setze, i tots subscriviren 1 250 accions.
La primera Junta Directiva (1881) fou la següent:
- President – Germà Schierbech i Treschow
- Vicepresident – Valentí Carrera i Morer
- Vocals – Ramon Brunet i Illa; Pere Monteys i Serra; Francesc Blanqué i Rogent; Marià Illa i Clarasó; Camil Catalán i Vadrines; Juli Mitjans i Vilageliu; Joaquim Sostres i Rei; Carles Bellera i Lauranzons; Laureà Ruiz de Larramendi i Esclús; Gonçal Ribas i Tintorer
El president de l’empresa serà Germà Schierbeck, cònsol de Dinamarca a Barcelona, des del 1881. Es casarà amb una catalana i s’integrarà plenament en la societat. Una avinguda que porta el seu nom a Puigcerdà recorda que fou dels primers a passar l’estiu a la capital de la Cerdanya. El vicepresident, Valentí Carrera —propietari i del comerç, com diu l’escriptura— viu a Olot. Entre els altres membres de la directiva o suplents hi figuren un fabricant —Josep Bertrand i Salsas—, un farmacèutic —Francesc Blanqué—, un enginyer —Camil Catalán—, un advocat —Juli Mitjans— i fins i tot un caixer —Hoppe—.
Una història curta i tranquil·la
Tenim poques notícies de la curta història de la Societat Catalana de Banca. Res no indica que tinguessin algun projecte d’inversió en cartera. Es devien proposar reunir un capital suficient, primer, i veure les possibilitats d’inversió, després. Un criteri prudent, que els va permetre veure el reflux de la conjuntura econòmica, sense espantar-se.
Al començament del 1884 es publicà un anunci de l’empresa en el qual es convocava Junta extraordinària d’accionistes per escollir entre dues alternatives: o el desemborsament d’un nou dividend passiu del 20%, que significava un pas endavant, o bé la liquidació de la Societat.
La Junta devia acordar la liquidació i s’inicia aleshores un procés que resultarà més laboriós i lent que no s’imaginaven, ja que dura com a mínim fins el 1897.