Resultats de la cerca

Iniciat en el teatre, es donà a conèixer el 1956 amb la pellícula Et Dieu créa la femme , de Roger Vadim, i més tard amb Les liaisons dangereuses 1960, del mateix director, bé que Il sorpasso 1962, de Dino Risi, representà la consolidació de la seva fama internacional El 1968 fou premiat a Berlín per L’homme qui ment , d’Alain Robbe-Grillet, i l’any següent ho fou a Canes per Z , de Costa-Gavras Altres films seus són Un homme et une femme 1966, de Claude Lelouch Il grande silenzio  1968, de Sergio Corbucci Ma nuit chez Maud 1969, d’Éric Rohmer Il conformista 1970, de Bernardo Bertolucci  L’…

Influït per Dziga Vertov, recorregué amb la seva càmera documental la història de bona part del segle XX la Guerra Civil Espanyola de 1936-39, The Spanish Earth 1937 la Xina anterior a Mao,  The Four Hundred Million  1939 la Segona Guerra Mundial, Our Russian Front 1941 Indoxina, Indonesia Calling 1946 Itàlia, L’Italia non è un paese povero 1959 Cuba, Pueblo en armas 1961 Xile, Valparaíso 1963 el Vietnam,  Loin du Vietnam 1966, film collectiu amb Agnès Varda, Claude Lelouch i d’altres, Le peuple et ses fusils 1969 la Xina Popular,  La pharmacie N° 3 Shanghai 1980, i la Unió Soviètica,  Pesn o…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda…

El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar   Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció,  Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-literatura,…

Fill de mallorquí i de francesa, estudià a la Universitat de Toulouse-Le Mirail, on es graduà 1949 i desenvolupà la carrera acadèmica 1956-90, i de la qual fou rector en 1978-80 Amb tesi doctoral Valladolid au siècle d’or 1967 es convertí en un dels historiadors més destacats en l’estudi de l’edat moderna dels regnes de la corona espanyola Destaquen entre les seves obres Le XVI siècle , amb Jean Jacquart 1972, L’homme espagnol Attitudes et mentalités du XVIe au XIXe siècle 1975, Lexique historique de l’Espagne, XVIe-XXe siècle 1976, L’Inquisition espagnole, XVe-XIXe siècles, com a director…

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995,  Trois versions…

Doctor en ciències de la comunicació, és professor titular de comunicació científica a la Universitat Autònoma de Barcelona i imparteix cursos de doctorat i de postgrau sobre la societat de la informació, la comunicació del conflicte i comunicació política Dins de l’activitat professional, ha estat redactor en cap de “Mundo Diario”, subdirector del setmanari “Mundo”, director dels informatius diaris en català de TVE Catalunya Crònica i Miramar , redactor en cap d’“El Periódico de Catalunya” cultura i ciència, director del diari “Avui”, director de comunicació estratègica de Bassat Ogilvy…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…

Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona acceptació Després d’…