Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
Sant Mateu de Pela-roger (Olost)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desmembrà quedà en el d’Olost Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1287 en el testament de Bernat de Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pela-roger, mentre feia altres deixes a les capelles dels voltants El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria d’Olost, ja constatà que l’església es trobava en ruïnes Actualment de l’edifici antic no queda cap resta visible, si bé se’n…
Santa Maria de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pinós Inicialment degué ésser una simple capella, fins que es convertí en un important santuari marià Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós Posteriorment, la capella es transformà en un santuari marià de molta devoció a tota la comarca, cosa que motivà que es fessin moltes reformes al temple, les quals feren que en l’actualitat no es conservi cap…
Les candelariàcies
Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en…
Castell de Pavia (Talavera)
Art romànic
El petit nucli de Pavia, situat uns 3 km al nord de Talavera, s’emplaça sobre un esperó que domina la vall de l’Ondara per ponent Tot i que l’indret de Pavia fou conquerit vers mitjan segle XI, del seu antic castell han arribat a l’actualitat escasses notícies documentals d’època medieval, i totes ja tardanes Consta que l’any 1243, en el testament atorgat per Serè de Montpalau, aquest personatge destinava el castell de Pavia per hipoteca dels diners que encara acreditava del dot de la seva filla Gueraula Posteriorment a aquesta data, la documentació referent al castell de Pavia deixa…
Santa Cauberola d’Abella de la Conca
Art romànic
Situació Edifici molt malmès, la part més sencera del qual és el mur nord encastat a la roca d’un congost ECSA - JA Adell Les ruïnes de la capella de Santa Cauberola es troben a llevant del poble d’Abella, a l’altre costat del congost que forma el riu d’Abella, al marge esquerre del riu Mapa 33-12290 Situació 31TCG430697 Per a anar-hi cal prendre una pista que surt de la carretera que porta a Abella de la Conca, just en arribar al barri nou i passat un barranc Cal agafar sempre el camí de l’esquerra i en 3 km s’arriba al congost, des d’on es veuen, uns 10 m per sobre el camí, les ruïnes de l’…
complexos de transferència de càrrega
Química
Denominació genèrica de diversos compostos moleculars, sovint intensament acolorits, formats per interacció d’hidrocarburs, amines i fenols aromàtics amb quinones, àcids carboxílics, composts nitroaromàtics, àcids sulfònics i halògens.
N'és un exemple característic la quinhidrona En molts casos poden ésser aïllats i hom en pot estudiar les propietats físiques i químiques La formació dels complexos de transferència de càrrega és caracteritzada per l’aparició d’una banda d’absorció ampla i intensa en la regió del visible o de l’ultraviolat D’acord amb aquest fet, RS Mulliken ha explicat la formació d’aquests complexos mitjançant la transferència d’un electró o d’una part de la densitat de càrrega associada amb aquest des d’un dels components del complex cap a l’altre, el qual fet sembla lògic ateses les…
raig
Física
Direcció en què avança l’energia que es propaga en una ona lluminosa i, per extensió, en qualsevol ona electromagnètica.
En cada punt, aquesta direcció és normal al front de l’ona en el dit punt En el cas de la llum hom pot visualitzar-lo considerant un feix de llum prou estret a fi que les seves dimensions transversals siguin molt petites al costat de la seva longitud, però prou ample comparat amb la longitud d’ona de la llum a fi que no es produeixin fenòmens de difracció Segons la longitud d’ona, els raigs reben diferents noms espectre Els raigs lluminosos , corresponents a la llum visible, són els més coneguts en un extrem hi ha els raigs infraroigs infraroig i a l’altre els raigs…
eó
Geologia
Unitat geocronològica major que una era.
Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’…
Pasqual Pla i Beltran
Literatura catalana
Escriptor.
Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i…
Juan García Ponce
Literatura
Escriptor mexicà.
Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina