Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per…

Deixeble de Carl Orff en composició, fou director de l’Òpera de Berlín 1924-25 i de la de Magúncia 1925-29 El 1939 s’establí a Anglaterra i el 1947 obtingué la nacionalitat britànica Fou professor de música a les universitats de Cambridge 1942-55, Birmingham 1949-55, Edimburg 1955-62 i Manchester 1962-68 Contribuí a desvetllar l’interès per la música de C Monteverdi i també pels compositors austríacs dels segles XIX i XX, com G Mahler i A Berg, la música dels quals era poc coneguda És autor de llibres sobre G Mahler, A Bruckner, A Berg, C Monteverdi i les òperes de R Wagner La seva producció…

Estudià música al Conservatori d’Hamburg del 1963 al 1968, on tingué com a mestres Peter Hartmann piano, Egbert Gutsch oboè i Walter Steffens composició En acabar els estudis secundaris, cursà dret i musicologia a les universitats de Munic i Hamburg Des del 1988 és director general de l’Hamburg Staatsoper i de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg i el 1990 ingressà com a professor d' arts administration al Conservatori d’Hamburg El 1996 esdevingué director artístic de la Biennal de Munic Ha rebut diversos guardons, com ara un premi al Concurs Bartók de Composició Budapest, 1970 i un de la…

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Leipzig, anà a Weimar, on fou alumne de F Liszt entre el 1849 i el 1852 Més endavant estudià composició amb Moritz Hauptmann La seva carrera com a professor i director en diverses institucions orquestrals i corals de Leipzig culminà amb el seu nomenament com a professor de composició del conservatori de la ciutat Les seves obres pertanyen a la majoria de gèneres instrumentals i vocals del seu temps excepte l’òpera i mostren un gran domini de les tècniques contrapuntístiques més exigents Escriví diversos tractats sobre la música…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres vocals…

Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou tant obres…

És un dels músics més innovadors de rock Ha estat cantant, productor, empresari discogràfic, director de cinema i vídeo i autor de música per a ballet Es donà a conèixer el 1975 amb el grup de música contemporània Talking Heads, que es dissolgué el 1990 Byrne ha treballat amb Brian Eno, amb qui enregistrà el disc My Life in the Bush of Ghosts 1981, on fusionà música electrònica amb percussions africanes i efectes vocals hip- nòtics El 1986 actuà en el film True Stories Amb Ryuichi Sakamoto guanyà un premi per la banda sonora del film L’últim emperador, de Bernardo Bertolucci L’…

El seu cognom era Sharpe, però se’l canvià com a agraïment a un familiar que es deia Ellis, del qual rebé una important herència Estudià matemàtiques i filologia clàssica Com a filòleg, els seus escrits significaren un gran pas endavant en l’estudi de la pronunciació de la llengua anglesa Fou aquesta orientació la que el dugué a investigar l’afinació dels sons de les vocals de la seva llengua, i així esdevingué escriptor sobre aspectes científics de la música Destacà amb l’assaig History of Musical Pitch 1880 La seva visió de l’harmonia i el temprament fou controvertida, ja que…

Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974…

La creació tingué lloc també gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Figueres L’objectiu és la promoció i la recerca de publicitat dels treballs derivats d’estudis i investigacions referents a l’Empordà Els socis són representats per una junta constituïda per un president, un vicepresident, un secretari, un bibliotecari, un tresorer, cinc vocals, dels quals un en representació de l’Ajuntament de Figueres i un altre en representació del Centre d’Estudis Baix Fluvià, adherit a l’Institut Disposa d’una biblioteca i publica una revista, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos ,…