Resultats de la cerca
Es mostren 6627 resultats
equació de Riccati
Matemàtiques
Equació diferencial de la forma y´ = dy/dx = f1(x) + y f2(x) + y2 f3(x).
No té una solució general calculable per quadratures, però si hom en coneix una solució particular y 0 , aleshores és fàcil de trobar-ne la solució general Fent el canvi y = y 0 + z , resulta l' equació de Bernoulli z´ = z f 2 x + 2 f 3 x y 0 + z 2 f 3 x , i fent el nou canvi u = 1/ z , hom n'obté una equació diferencial lineal d’integració immediata
potència d’un conjunt
Matemàtiques
Conjunt OOO(X) els elements del qual són els subconjunts del conjunt X.
La seva existència és garantida per l’axioma de les parts, que és un dels axiomes de la teoria axiomàtica de conjunts És anomenat també el conjunt de parts d' X El nom de conjunt potència prové del fet que, si acceptem l’axioma de l’elecció, el cardinal del conjunt OOO X és 2 card x
igualtat i desigualtat de Bessel
Matemàtiques
Expressions que se satisfan per a tot element x d’un espai prehilbertià, del qual x1,...,xnsón un conjunt de vectors ortonormals.
La igualtat de Bessel és l’expressió on x|x k indica el producte escalar de x i x k , i ∥ x ∥indica la norma del vector x Hom en dedueix la desigualtat de Bessel
mitjana

Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la…
distribució gamma
Matemàtiques
Llei de probabilitat de la variable contínua x, la funció de densitat de la qual és f(x) = e- xxk - 1/Γ(k) (0 < x < ∞;k > 0).
D’aquesta llei deriven algunes expressions particulars, com la llei X 2 i la llei d’Erlang Tendeix cap a la llei normal quan k augmenta indefinidament
part entera
Matemàtiques
En un nombre real qualsevol x, nombre enter immediatament inferior a x en valor absolut.
És indicada formalment per E x , ent x o bé x
densitat de probabilitat
Física
En mecànica quàntica, quantitat ρ(x, t) = |ψ(x, t)|2, que dóna la probabilitat de detectar una partícula descrita per la funció d’ona υ (x, t) en el punt x a l’instant t
.
Fou establerta per Max Born el 1926 Hom defineix la densitat de corrent de probabilitat per l’expressió J x , t = -ih/2M υ* x , t ∇ υ x , t - ∇ υ* x, t υ x , t , on M és la massa de la partícula i h la constant de Planck reduïda
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual…
Adelaida
Història
Reina de França, vídua de Lluís el Balb.
El papa Joan VIII no li reconegué el títol reial perquè Lluís havia repudiat la seva primera esposa La mediació d’Adelaida prop del seu fill pòstum, Carles el Ximple, facilità l’obtenció de diversos preceptes a favor de bisbats i monestirs catalans 898 i 899
Acfred II
Història
Comte de Carcassona i de Rasès.
Era fill d’Oliba II En esdevenir major d’edat governà, junt amb el seu germà Benció, els dos comtats que havien estat fins aleshores sota la tutoria del seu oncle Acfred I, cosí de Guifré el Pelós A la mort de Carles el Calb 929 reconegué com a rei dels francs el seu contrincant Radulf de Borgonya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina