Resultats de la cerca

Es mostren 68259 resultats

Joan Lacomba i Guillot

Literatura catalana
Poeta.
Mestre, collaborà a la premsa valenciana amb crítica d’art i publicà nombrosos llibres de poemes en castellà Los niños cantan 1936, amb música de Manuel Palau, Libertad feliz 1937, Los cuatro horizontes 1938, Desnuda verdad 1939, Primavera sencilla 1939, Viento del destino 1954, entre d’altres Escriví també teatre en castellà Hombre en el sueño 1938 i Teatro épico infantil 1938 En català escriví els poemes aplegats en Jocs d’alfils 1935, Els poemes quotidians 1959 i L’any 1960 És autor de les notes Aportación valenciana a la poesía de este siglo 1952
Gran enciclopèdia catalana
,
Diccionari de la literatura catalana

Dénes Kovács

Música
Violinista hongarès.
Músic precoç, a sis anys actuà per primer cop en públic Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, on es graduà el 1950 Un any després fou contractat com a primer violinista de l’orquestra de l’Òpera de Budapest, de la qual formà part fins el 1960 El 1955 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres El 1957 obtingué una plaça de professor de l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou director del 1967 al 1980 Realitzà gires de concerts per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Iran i l’antiga Unió Soviètica Fou membre…
Gran enciclopèdia de la música

Sergej Mikhajlovič Tret’akov

Teatre
Dramaturg rus.
Vinculat de molt jove als cercles avantguardistes del seu país, viatjà a Alemanya, on conegué Brecht i Piscator, que influïren decisivament en la seva concepció del teatre El caràcter crític de les seves obres l’enfrontà amb el règim soviètic, que el féu empresonar i afusellar Cal esmentar Zeml’ja dybom ‘La terra s’alzina’, 1923, Protivogazy ‘Màscares de gas’, 1924 i Ryči Kitaj ‘Braola, Xina', 1926 Escriví també assaigs en els quals propugnà una literatura documental que reflectís acuradament les contradiccions socials
Gran enciclopèdia catalana

Antonio Canova

Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte (Galleria Borghese, Roma)

© Corel Professional Photos

Escultura
Escultor italià, un dels màxims representants de la plàstica neoclàssica.
Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~…
Gran enciclopèdia catalana

bitlles lleoneses

Les bitlles lleoneses són de fusta tornejada de pollancre o faig i de forma troncocònica

Federació Catalana de Bitlles i Bowling

Bitlles
Joc de bitlles de precisió que es basa en l’habilitat a obtenir la màxima puntuació fent que una bola semiesfèrica faci un recorregut determinat sense tocar les bitlles.
El parc de l’Escorxador de Barcelona té un espai reservat per a jugar a bitlles lleoneses Federació Catalana de Bitlles i Bowling El joc consta de 9 bitlles de fusta tornejada de pollancre o faig, de forma troncocònica i de 55 cm de llargària, 10 cm de diàmetre a la base i 4 cm a la cúspide També consta d’una bitlla més petita anomenada miche , de 30 cm de llargària, 7 cm de diàmetre a la base i 3 cm a la cúspide El projectil és una bola semiesfèrica mitja bola de fusta dura, normalment d’alzina, amb el cantell rebaixat o aplanat, que pesa entre 800 g i 1 kg i té un…
Esportpèdia

cor

Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries

© Fototeca.cat

Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…
Gran enciclopèdia catalana

projecció

Diversos sistemes de projecció. projeccions còniques: cònica simple, cònica secant, Lambert; projeccions cilíndriques: Mercator, transversal de Mercator, UTM; projeccions zenitals (o planes): ortogràfica, estereogràfica, gnomòtica; projeccions preudo-cilíndriques: homologràfica (o de Mollweide), sinusoidal (o de Mercator-Sanson-Flamsteed), homolosiana (o de Goode)

© Fototeca.cat

Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’…
Gran enciclopèdia catalana

màquina pentinadora

Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k

© Fototeca.cat

Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els…
Gran enciclopèdia catalana

Pere Marginet

Cristianisme
Eclesiàstic.
Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el…
Gran enciclopèdia catalana

Jaume I de Catalunya-Aragó

Suposat retrat de Jaume I de Catalunya i Aragó, obra atribuïda a Gonçal Peris o a Pere Nicolau

© Fototeca.cat

Història
Literatura catalana
Comte de Barcelona i rei d’Aragó (1213-76), de València (1239-76) i de Mallorca (1229-76) i senyor de Montpeller.
Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als seus súbdits, que l’esperaven a Narbona amb el legat papal, el qual…
Gran enciclopèdia catalana
,
Diccionari de la literatura catalana