Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
comtat de Montijo
Història
Títol concedit en el regne de Castella el 1599 a Juan Portocarrero y Manuel de Villena, majordom del rei, senyor d’El Montijo.
La grandesa d’Espanya fou annexada el 1697 al quart titular, Cristóbal Portocarrero y de Guzmán, comte de Teba i de Fuentidueña i capità general d’Extremadura Passà als FitzJames Stuart, ducs de Berwick
Lanuza

Armes dels Lanuza
Llinatge noble aragonès, un dels més importants d’aquell regne, originari de Lanuza (prop de Jaca) i radicat posteriorment a Sallent de Gállego.
La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…
comtat de Torralba
Història
Títol concedit en el regne de Sardenya el 1631 al noble Miquel Comprat i de Castellví, senyor de Torralba, Urí, Meilogo i Iberi.
El 1925 fou rehabilitat pels Queralt i li fou canviada la denominació original per la de comtat de Torralba de Aragón Ha passat als Pinyero
comtat de Reggio
Història
Títol concedit al regne de Nàpols el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena
, baró-consort de Chiusa, i confirmat el 1443.
Skopje
Ciutat
Capital de Macedònia.
Situada sobre una terrassa de l’alt Vardar, al peu del Suva Gora, és un nus de comunicacions important i un centre comercial que ha tingut un gran desenvolupament al s XX 41066 h el 1921 Reconstruïda després del terratrèmol del 1963, que la destruí pràcticament tota, presenta un aspecte de ciutat moderna A les funcions pròpies administratives i comercials per la seva situació, suma les culturals universitat i industrials indústries mecàniques, químiques, del cristall i elaboració de tabac Bisbats ortodox i catòlic D’origen illíric, fou capital Scupi de la província romana de Dardània El 518…
Pavia
La cartoixa de Pavia
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la plana del Po, a la vora esquerra del riu Ticino, prop de la seva confluència amb el Po, és un centre comercial i industrial Indústries siderúrgiques, de maquinària màquines de cosir i agrícoles, químiques, tèxtils, etc Universitat fundada el 1361 De primer dominada pels gals, més tard passà a Roma, sota la qual gaudí d’una gran prosperitat Destruïda per Odoacre 476, fou refeta pels llombards, que en feren llur capital Carlemany se n'apoderà 774 Comuna des del s XII, el 1359 passà al ducat de Milà Dominada per Castella 1525-1706 des de la batalla de Pavia, Àustria 1706-96, França…
Montaragó
Abadia
Abadia canonical (Jesús Natzarè de Montaragó), situada a uns cinc quilòmetres a l’W de la ciutat d’Osca (Aragó), dalt d’una muntanya.
Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I…
York

Aspecte de la catedral de York
© Cliff Lloyd / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat del North Yorkshire, Anglaterra.
Situada a la riba de l’Ouse, és un centre comercial i industrial indústries metallúrgiques i alimentàries Nucli bretó important, i més tard gran colònia romana, al s VI fou conquerida pels angles, que la feren la capital del regne de Northúmbria Bisbat s VII, i posteriorment arquebisbat, durant molt de temps fou rival del de Canterbury i un gran centre d’evangelització anglosaxona i de cultura Alcuí Presa pels danesos 867, n'esdevingué un dels nuclis principals Durant la baixa edat mitjana fou una població agrícola i comercial molt important Del 1482 al 1641 fou seu del Consell…
Vijayanagara
Ciutat antiga
Antiga ciutat del S de l’Índia, a l’estat actual de Mysore, a la riba dreta del Tungabhadra (una part de les ruïnes són ocupades per l’actual Hampi).
Fou fundada l’any 1336 per cinc fills de Saṅgama, dos dels quals, Harihara i Bukka, en foren els primers reis Amb el temps esdevingué capital del regne de Vijayanagara , que comprenia la major part de les terres dels actuals estats de Mysore, Andhra Pradesh i Tamil Nadu Maldà per encoratjar i reconstruir la vida, la cultura i l’administració hindús fou adoptat el sànscrit com a força unificadora després dels desordres i la desunió dels segles XII i XIII, i esdevingué una barrera davant la invasió dels soldanats musulmans del nord La primera dinastia Saṅgama finí vers el 1485, a…
Brunsvic
Geografia històrica
Antic país de l’Alemanya septentrional que s’estenia del riu Aller al Leine i des dels contraforts del massís del Harz fins al riu Fuhse; comprenia, a més, un territori aïllat a la vall de l’alt Weser, vora Holzminden.
La capital era Brunsvic El territori de Brunsvic formà part dels dominis güelfs a Saxònia El 1180, quan Frederic Barba-roja desmembrà el ducat de Saxònia , Enric el Lleó conservà Brunsvic i Lüneburg El seu net, Otó I 1204-52, investit príncep de l’Imperi i duc de Brunsvic i Lüneburg, fracassà en l’intent de crear un poderós estat al nord d’Alemanya a causa de la partició territorial dels seus fills Joan prengué Lüneburg, i Albert Brunsvic Noves divisions i nous reagrupaments, als segles successius, feren que a l’inici del segle XVIII les dues branques més importants fossin les de Lüneburg-…