Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
Sant Salvador de Casesnoves (Illa)
Art romànic
Situació Detall de l’absis decorat amb arcuacions llombardes, sense lesenes, propi de l’arquitectura del segle X ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al costat del castell de Casesnoves, a la riba esquerra de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 10,2” N - Long 2° 35’ 48” E L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior Història Sant Salvador de Casesnoves fou la parròquia del llogaret de Casesnoves, documentat per primera vegada l’any 1076, en què es fa esment del villarunculo de Casesnoves La primera referència, encara que indirecta, de l’…
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,
Molins, forns i fàbregues
Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…
La Universitat Catalana d’Estiu
Sessió a la Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 1971 Coll part / GS El Grup Rossellonès d’Estudis Catalans GREC, creat el 1960, va entendre que a més de les manifestacions puntuals que realitzava havia de trobar un marc d’encontre, de treball i de reflexió d’uns dies cada any a l’estil de les jornades que organitzaven els occitans al final de l’estiu És així com van néixer a Perpinyà les jornades del setembre, amb cursos, conferències i algun espectacle D’entrada van ser obertes als amics del Principat Joaquim Maluquer, Francesc Vallverdú… i als amics llenguadocians Ju Roqueta,…
Els mugílids: llisses
Mugílids de la mar catalana 1 llissa llobarrera o cabeçut Mugil cephalus, 2 llissa vera Chelon labrosus , 3 llissa galta-roja o galta-roig Liza aurata , 4 llissa calua L ramada , 5 llissa petita L saliens i 6 llissa morruda Oedalechilus labeo En el dibuix s’han ampliat els caràcters que en faciliten la diferenciació Francesc J de Sostoa Coneguts d’una manera genèrica amb el nom de llisses, o llísseres, els mugílids són peixos pelàgics però litorals comuns a les nostres costes, on es belluguen en grups i sovint arriben a penetrar als sistemes salabrosos costaners D’…
El nanoplàncton silici i organicosilici
Els silicoflagellats Esquelet d’un silicoflagellat, vist al microscopi electrònic d’escandallatge a l’esquerra, × 1200 i esquema que el mostra en visió apical A i lateral A’ Hom hi ha indicat els elements morfològics següents 1 anell apical, 2 anell basal, 3 barra lateral, 4 espira radial, 5 espira apical J Antoni Curto Amadeu Blasco Els silicoflagellats són organismes marins, planctònics, amb un esquelet de naturalesa silícia, que formen part de l’ordre dels crisomonadals, dins la classe d’algues crisofícies La cèllula d’un silicoflagellat fa entre 20 i 50 µm de diàmetre i rarament…
Joan Pasqual, canonge de degà de la Seu d'Urgell (1536-1539)
El 22 de juliol de l’any 1536, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Pasqual Segle XVI, canonge i degà de la Seu d’Urgell diputat militar Joan Benet de Calders i de Vilafranca, senyor de Segur de Segarra diputat reial Joan Ballaró, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Jaume Crespa, monjo i cambrer de Sant Cugat del Vallès diputat reial Joan de Blanes, donzell de Barcelona diputat reial Palladi Maler, burgès de Perpinyà El diputat eclesiàstic Joan Pasqual fou canonge i degà d’Urgell i assistí a la Cort del 1519 El diputat militar del…
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…
Santa Anna de Mont-ral (Gurb)
Situació Planta de l’església, a escala 1200 G Orriols El temple es troba al terme de Gurb de la Plana, adossat pel seu costat de ponent a una casa de masovers del casal veí de Mont-ral Tot aquest conjunt és situat dalt un turó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 37,6 —y 45,1 31 TDG 376451 Hom hi arriba prenent la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà un cop sobrepassat el punt quilomètric 70, s’agafa un camí carreter a mà esquerra, el qual després de transcórrer uns 300 m arriba a l’església Per entrar-hi s’ha de demanar la…
Sant Genís de Bellera (Senterada)
Art romànic
Situació Vista general de les estructures d’aquest antic monestir, ampliades i transformades en borda al principi del segle actual ECSA - A Roig Les restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera són emplaçades en un enclavament del municipi de Senterada, situat entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella Els vestigis es troben al llom d’una ampla carena entre els torrents del Diable i de la Llenguadera, davant mateix de la Bastida, però a l’altra banda del torrent del Diable Mapa 33-10214 Situació 31TCG291921 L’indret més adient per arribar-hi és sortint del poble d’…