Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis…
vitalisme
Filosofia
Conjunt de tendències filosòfiques, sorgides a la darreria del segle XIX com a reacció contra l’idealisme i el positivisme, genèricament denominades també filosofia de la vida
.
Són caracteritzables per un comú antiracionalisme i per l’afirmació del paper central que la vida individual humana té en el món Pensadors tan diversos com FNietzsche, Dilthey i H Bergson en són els representants més destacats L’anomenat raciovitalisme d’Ortega y Gasset hi pot ésser també inclòs d’alguna manera
valinomicina
Antibiòtic natural macrocíclic, que conté un anell de trenta-sis baules i que, ultra el seu ús com a antibiòtic, troba aplicació també com a insecticida i nematicida i com a agent complexant d’ions metàl·lics alcalins o alcalinoterris.
diflubenzuron
Química
Agronomia
Insecticida del grup de les benzoïl-urees que actua com a regulador del creixement dels insectes i que inhibeix la formació de quitina en ser ingerit.
És autoritzat en conreus de xampinyó i fruiters Hom també l’utilitza en àrees forestals i jardins i en el control de mosquits en aiguamolls Catalogat com de baixa perillositat per a l’home i per a la fauna terrestre i aqüícola, el seu termini de seguretat és de 30 dies, però solament en fruiters Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa i la formulació final del producte
moviment oblic

Moviment oblic
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Relació que s’estableix entre dues veus quan una es manté immòbil i l’altra es desplaça, tant si ho fa de manera ascendent com descendent.
El moviment oblic representa, amb relació a la independència de les veus, un punt intermedi entre el moviment contrari i el directe Aquest tipus de moviment, que suposa la immobilització d’una veu, és característic de figures com ara el pedal o el fet de mantenir notes comunes entre els diferents acords La teoria harmònica restringeix el moviment oblic quan la veu que es desplaça arriba a l’uníson amb la veu immòbil per moviment conjunt
Societat Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Entitat creada el 1969 a Castelló de la Plana, amb l’objectiu de publicar textos catalans antics, continuant la tasca d’altres iniciatives anteriors, com l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc …
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…
mitjana

Mitjanes dels nombres a i b: harmònica, geomètrica, aritmètica i quadràtica
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donats n valors o observacions x1, x2, ..., xn, valor x definit com la suma de tots ells dividida per llur nombre, és a dir, .
La mitjana x així definida és anomenada també mitjana aritmètica i valor mitjà Si les observacions constitueixen el conjunt de la població, x serà la mitjana de la població , mentre que si les observacions són d’una mostra aleatòria de la població mostreig, x és la mitjana de la mostra A la pràctica, la mitjana de la població és normalment desconeguda, i hom utilitza com a estimació la mitjana d’una mostra Quan les observacions poden ésser agrupades en k classes, amb efectius respectius n 1 , n 2 , , n k i freqüències respectives f 1 , f 2 , , f k , la fórmula per al càlcul de la mitjana és…
hemoglobina
Bioquímica
Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.
L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot reaccionar…
ral de Castella
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.
Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc, confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç Des de la Nova Planta, i abolida la moneda pròpia,…