Resultats de la cerca

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de la seva…

Abandonà l’escola el 1752 i entrà en una banda militar com a oboista i violinista Al final de la dècada del 1750 s’establí a Anglaterra, on treballà com a copista i, més tard, amb la banda militar de Durham Un concert per al duc de York inicià els seus lligams amb la família reial britànica El 1780 fou acceptat com a membre de la Bath Literary and Philosophical Society, i l’any següent descobrí el planeta Urà La seva darrera aparició com a músic professional tingué lloc el 1782, en un concert en què actuà com a organista Tot i assolir més celebritat com a astrònom, també exercí un paper…

A la Universitat de Viena aprengué musicologia amb G Adler També fou alumne d’A Schönberg, amb qui estudià harmonia i contrapunt, i aviat entrà en l’òrbita de la Segona Escola de Viena Dedicà els primers estudis musicològics principalment a l’òpera barroca Entre els anys 1911 i 1915 fou professor d’història de la música al Nou Conservatori de Viena Fou un dels pioners en l’estudi del cant bizantí, amb llibres com Eastern Elements in Western Chant 1942 i A History of Byzantine Chant and Hymnography 1946 El 1920 escriví la primera biografia d’A Schönberg Com a compositor, es donà a conèixer…

De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda, Miguel…

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva producció…

Estudià violoncel amb Josep Soler i piano amb Agustí Quintas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment amplià estudis a París El 1922, de retorn a Barcelona, oferí diversos recitals i ingressà en l’Orquestra d’Amics de la Música El 1926 fou nomenat violoncel solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu -lloc que ocupà durant vint-i-cinc anys- i el mateix any entrà en l’Orquestra Pau Casals El 1930 formà part del Quartet Casals i, més endavant, fou fundador del Quintet Barcelona i del Quartet Dini El 1932 ingressà com a professor de violoncel al Conservatori del Liceu,…

Fou el cantant melòdic que més s’acostà al jazz Rebé la influència de les big-band , el pianista de jazz Art Tatum —de qui tragué el fraseig— i també de Mildred Bailey, Billie Holiday i Frank Sinatra Popularitzà temes com Because of You , Rags to Riches ,  Cold, Cold Heart ,  Blue Velvet i I Left My Heart In San Francisco A més de balades pop, cantà amb mestres del jazz com Count Basie, Ralph Burns i Stan Getz Entrà en declivi els anys setanta, però a partir del disc The Art of Excellence 1986 recuperà novament l’èxit Al llarg de la seva carrera fou guardonat amb una vintena de premis…

D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…

El text grec apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV com a himne de l’ofici matinal, lloc que ha conservat en la litúrgia bizantina La primera versió llatina és del 690, bé que no entrà a formar part de l’ordinari de la missa romana fins al segle IX El text comença amb el cant dels àngels 'Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que ell estima' que anuncien el naixement de Crist Lluc 2, 14 la resta són aclamacions, entre les quals s’insereixen diverses súpliques L’estructura de l’himne és trinitària després del cant angèlic, es lloa el Pare, se suplica el Fill, el…