Resultats de la cerca

Membre d’una família amb tradició musical, començà a estudiar música a quatre anys i posteriorment fou deixeble d’Yves Nat i Pierre Sancan al Conservatori de París, fins el 1961 També estudià direcció amb Eugène Bigot i es perfeccionà en piano amb Eugene Istomin Debutà a París l’any 1954, i entre el 1960 i el 1962 fou premiat en diversos concursos El 1971 actuà en el Festival de Salzburg amb H von Karajan i un any més tard ho feu amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín La temporada 1973-74 es presentà als Estats Units amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York i amb l’Orquestra…

Es graduà en dret a la Universitat de Zagreb, carrera que alternà amb els seus estudis a l’Acadèmia de Música de la mateixa ciutat En aquest centre fou deixeble de S Stancic, F Zaun i Z Grgoševic, i el 1936 es graduà en piano, composició i direcció El 1946 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, càrrec que ocupà fins el 1953 Després d’haver dirigit l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Irlanda 1953-58, tornà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, aquesta vegada fins el 1969 Realitzà diverses gires europees i pels EUA, però centrà la seva carrera a Croàcia…

Estudià piano i composició a Pesaro i Roma, i de seguida fou assistent de T Serafin El 1944 debutà a Roma com a director de La Traviata , i entre el 1946 i el 1955 fou director permanent de l’Òpera d’Estocolm, on compaginà el repertori italià amb òperes d’autors escandinaus Del 1955 al 1961 dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Danesa, i després tornà a l’òpera, com a director permanent a Budapest 1961-65 Durant el període 1964-66 dirigí al Carnegie Hall i al Metropolitan de Nova York, on tornà regularment fins el 1968 Des d’aquesta època i fins al 1981 realitzà un gran nombre…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris de Leningrad…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n…

Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara Roma, Londres…

Estudià piano i composició al Conservatori Belá Bartók de la seva ciutat natal, i posteriorment es formà en direcció orquestral a Viena amb H Swarowsky i a Venècia i Siena amb F Ferrara Ocupà el càrrec de director assistent a Graz i després fou nomenat director de l’Orquestra de Saint Pölten 1972-73, abans de guanyar el primer premi del concurs Guido Cantelli de la Scala de Milà 1973 Entre el 1974 i el 1977 dirigí l’Òpera de Hèlsinki, i posteriorment, la de Karslruhe 1977-79 El 1981 obtingué el lloc de director general de música a Friburg de Brisgòvia 1981-84 El 1984 debutà a l’…

Estudià a la seva ciutat natal amb R Hol, MW Petri i A Averkamp Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Colònia i guanyà diversos premis de piano, composició i direcció orquestral El 1891 li fou concedida la direcció de l’Orquestra Municipal de Lucerna Quatre anys més tard dirigí l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, amb la qual treballà durant quasi cinquanta anys A partir del 1897 dirigí cada any la Passió segons sant Mateu , amb el cor Toonkunst d’Amsterdam També dirigí a Frankfurt 1907-20 i a Nova York, on entre el 1921 i el 1929 estigué al capdavant de…

La dedicació a la música del segle XX i la continuada carrera fent duo de piano amb Jacqueline Robin marquen la trajectòria d’aquesta pianista francesa A dotze anys ingressà al Conservatori de París, on fou deixebla de J Roy, J Chapart, Y Nat i J i N Gallon, i on rebé diverses distincions acadèmiques El 1946 es casà amb el compositor Henri Dutilleux L’any 1947 formà duo amb Jacqueline Robin Saint-Astier, Dordogne, 11 de desembre de 1917 – Taverny, 3 de febrer de 2007 El 1950 ingressà com a professora al Conservatori de Música de París, i el 1962, a l’Escola Normal de Música de…

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit…