Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
La Medicina Catalana
Publicacions periòdiques
Revista publicada, a Barcelona, per iniciativa de Leandre Cervera, que en fou redactor en cap.
Apareguda a l’octubre del 1933, amb un homenatge a Fabra, i amb el subtítol Portantveu de l’Occitània Mèdica , Corachan, Bellido, Pi i Sunyer, Peyrí, Roig i Raventós i Gabarró hi feien la defensa del català com a llengua científica Instrument de promoció d’amistat catalanooccitana,posseí un alt valor científic N'aparegueren 60 números, l’últim dels quals fou el d’agost-setembre de l’any 1938
Enric Ribas i Ribas
Cirurgià.
Estudià medicina a Barcelona Ingressà el 1897 a l’Hospital de la Santa Creu i el 1906 era cap del Servei de Cirurgia Fou el primer president de l’Institut Medicofarmacèutic 1898 i de la Societat de Cirurgia de Barcelona 1927 Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1922-24 i el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana 1932 Fou professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Amic e Melis
Literatura catalana
Narració moralitzant, en català, sobre l’amistat, recollida en el Llibre de les nobleses dels reis (primera meitat del segle XV) de Francesc.
Prosifica, potser a través d’altres intermediaris, una vella cançó de gesta francesa ja citada per Guerau de Cabrera i Francesc Eiximenis, al capítol 496 del Terç L’estil i la llengua són directes i senzills Se’n coneixen dues versions més una de més reduïda inclosa en el Recull d’eximplis e miracles , i un fragment contingut al darrer foli del manuscrit Vega-Aguiló, que sembla independent dels anteriors
,
diaguita
Etnografia
Història
Individu d’un poble amerindi, avui extingit, que visqué al NW de l’Argentina, a la regió andina.
Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas
Josep Llimona i Puigsubirà
Música
Baríton i director d’orquestra català.
Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud
Frederic Passarell
Literatura catalana
Cal·lígraf i escriptor.
Fou professor de dibuix i callígraf Sota el pseudònim de Lluís Puigdalt , pels seus coneixements de la llengua francesa i per la relació que tenia amb el grup de Frederic Soler , hi collaborà a Les modes 1866, adaptació en vers de La famille Benoiton de Victorien Sardou, intent poc reeixit d’aproximació al drama realista francès Se li ha atribuït erròniament el pseudònim d’ Enric Carreras , de Frederic Soler
,
Terres Catalanes
Periodisme
Publicació periòdica apareguda a Perpinyà, del 1971 al 1978.
Mensual en els dos primers números, esdevingué trimestral a partir del quart Publicà 32 números Redactada en català i en francès, indistintament, contenia articles, comentaris i notes sobre temes d’actualitat, de política, d’història, de llengua i de costums d’arreu dels Països Catalans, i en especial de la Catalunya del Nord Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix
Revista de Sabadell
Publicacions periòdiques
Publicació fundada a Sabadell, l’any 1884, per Manuel Ribot i Serra.
Inicialment quinzenal, fou convertida en diari vespertí el 1886 Fou la primera publicació sabadellenca que dedicà un espai regular a articles en català, llengua en la qual fou redactada totalment a partir de l’agost del 1932 Milità dins un catalanisme moderat i catòlic a més de notícies, publicà articles científics i literaris Entre els seus collaboradors es destacà Agnès Armengol de Badia Deixà de publicar-se pel gener del 1935
Juan de Silva-Meneses y de Rabatta
Història
Militar
Militar castellà.
Catorzè comte de Cifuentes, gran d’Espanya 1794 i sisè marquès d’Alconchel Era cavaller de l’orde del Toisó d’Or En 1782-83 fou capità general de Mallorca Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca 1782 i fou governador de l’illa del 1783 al 1792 Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics
Joan Senent i Anaya
Comunicació
Publicista.
Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes Collaborà en la installació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot Fou editor i director de la revista Gorg Publicà En defensa del regionalismo proceso a la revista Gorg 1976, Els xiquets i la circulació 1971 i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València 1970