Resultats de la cerca

Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Leipzig, anà a Weimar, on fou alumne de F Liszt entre el 1849 i el 1852 Més endavant estudià composició amb Moritz Hauptmann La seva carrera com a professor i director en diverses institucions orquestrals i corals de Leipzig culminà amb el seu nomenament com a professor de composició del conservatori de la ciutat Les seves obres pertanyen a la majoria de gèneres instrumentals i vocals del seu temps excepte l’òpera i mostren un gran domini de les tècniques contrapuntístiques més exigents Escriví diversos tractats sobre la música polifònica i…

En diversos moments del seu procés de formació pogué estudiar amb JN Hummel a Weimar i amb Simon Sechter a Viena Les seves celebrades gires com a pianista per Alemanya i Rússia li comportaren el nomenament de pianista de la cort a Sant Petersburg, on també fou professor de música dels infants de la família imperial La seva categoria com a intèrpret quedà reflectida en els elogis que rebé de Mendelssohn, Schumann i Liszt La seva producció compositiva inclou estudis, peces de saló, obres de cambra i un concert per a piano i orquestra

Estudià amb JPE Hartmann a Copenhaguen i mantingué sempre importants relacions amb músics danesos, com ara N Gade Entre el 1864 i el 1898 fou organista de la catedral d’Altona i entre el 1879 i el 1887, professor del Conservatori d’Hamburg Les seves composicions inclouen òperes, obres orquestrals i de cambra, oratoris i altra música coral, peces per a piano i lieder

Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert Schumann, i…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…

Vida Entrà en contacte amb el món musical gràcies al negoci patern de construcció de pianos Després d’haver-se declarat desertor de l’exèrcit prussià, es traslladà a París, on, pels volts del 1790, es guanyà la vida com a instrumentista virtuós i compositor Installat a Londres al final del 1796, hi aconseguí un gran reconeixement en les dues facetes, mentre duia a terme una important tasca pedagògica El 1800 anà a Viena, ciutat on l’aurèola que l’acompanyava com a excepcional instrumentista no passà desapercebuda, de manera que l’aristocràcia vienesa s’apressà a organitzar una competició amb…

Fou alumne de N Walter i G Tischer i completà la seva formació musical amb uns amplis estudis humanístics i matemàtics Romangué gairebé tota la vida a Lobenstein, on serví com a organista de la cort de Schwartzburg des del 1722 El 1747 fou nomenat membre de la Societät der Musikalischen Wissenchaften de LC Mizler És autor d’obres per a orgue, entre les quals cal destacar els preludis i fugues, d’especial interès contrapuntístic, i el recull Clavier-Übung 'Exercicis de piano', 1738-45, en què reuní una collecció de sonates d’estil italianitzant Escriví tractats de caràcter pràctic com…

Fill de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germà de Corona Schröter Anà a Leipzig, on estudià amb JA Hiller i probablement rebé classes de CPE Bach Al principi dels anys setanta, es traslladà a Londres, on feu amistat amb JC Bach, que l’impulsà en la seva carrera de pianista virtuós Pels volts del 1774 tornà a Leipzig L’escàndol causat pel seu matrimoni amb una alumna perjudicà la seva carrera i l’obligà a restar apartat de l’òrbita dels concerts públics i limitar les seves activitats a cercles reduïts La seva vídua, Rebecca, fou alumna i admiradora de J Haydn, que li dedicà diverses obres…

Estudià amb GCh Wagenseil A partir del 1760 es convertí en el clavicembalista de l’orquestra de la cort del príncep Louis-François de Bourbon-Conti, a París La seva producció estigué quasi íntegrament dedicada a gèneres instrumentals Compongué nombroses sonates, tant per a clavicèmbal sol com per a agrupacions de dos, tres o quatre instrumentistes En aquestes obres s’observa una interessant evolució a partir de l’antiga sonata del Barroc tardà El clavicèmbal ja no resta subordinat a altres instruments, sinó que fins i tot pren un protagonisme absolut Adopta sonoritats orquestrals i recursos…

S’inicià en la música amb el seu pare, tot i que gran part de la seva formació tingué un marcat caràcter autodidàctic Estudià filosofia i dret Després d’un període a Hamburg 1736-39, fou cridat pel marcgravi Friedrich Ernst von Brandenburg-Culmbach per a exercir les funcions de director musical a la cort El 1740 s’establí a Copenhaguen, on ocupà el càrrec de mestre de capella a la cort del rei Cristià VI i es convertí en un personatge important en la vida musical danesa de l’època En aquesta etapa compongué música vocal religiosa -introduí l’oratori passió en aquell país- i també nombroses…