Resultats de la cerca
Es mostren 6421 resultats
Pere Fermí de Lacroix
Literatura
Història del dret
Escriptor i advocat.
Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat…
,
Manuel Buenacasa
Història
Periodisme
Economia
Dirigent sindicalista i periodista.
Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un…
Costantino Bresciani-Turroni
Economia
Economista italià.
Es preocupà sobretot pels problemes del contrastament estadístic de les teories Féu estudis sobre Pareto i la distribució de la renda, seguint l’anàlisi de la relació quantitat de diners - tipus d’interès - nivell de preus Del 1920 al 1929 treballà a la Comissió de Reparacions d’Alemanya, d’on havia de sortir el seu llibre Le vicende del marco tedesco 1931, defensant la teoria quantitativa Insistí en el fet que la política keynesiana condueix inevitablement a la inflació El 1942 publicà Introduzione alla Politica Economica , peça important contra l’economia dirigida i l’…
Ferenc Oliver Brachfeld
Filosofia
Humanista hongarès.
Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…
Giovanni Botero
Economia
Història
Cristianisme
Economista, polític i sacerdot italià.
Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans,…
Tadeusz Miciński
Literatura
Escriptor polonès.
Fou membre del moviment literari Młoda Polska ‘Polònia Jove’ Home eclèctic, molt influït pel messianisme i misticisme, escriví una poesia rica en motius fantàstics, marcada per un to simbolista alhora que surrealista L’obra poètica més coneguda és W mroku gwiazd ‘En el crepuscle de les estrelles’, 1902 En novella, es destaquen Ksiadz Faust ‘El sacerdot Faust’, 1913, Nietota, kisiega tajemna Tatr ‘Nietota, el llibre secret dels Tatra’, 1910 i Kniaź Patiomkin ‘El príncep Pot'omkin’, 1907 En la seva producció dramàtica cal destacar W mrokach złotego pałacu, czyli Bazylissa Teofanu ‘…
Mikhail Jora
Música
Compositor romanès.
Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral mostra…
Anthony Holborne
Música
Compositor anglès, germà del també músic William Holborne.
Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby John Dowland,…
Louis Lacombe
Música
Compositor, pianista i crític francès.
Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de PJG Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C Czerny i composició Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho 1878 per a cor i orquestra Escriví el llibre Philosophie et musique , publicat pòstumament el 1896, i a partir…
Armand-Louis Couperin
Música
Compositor i organista francès, provinent d’una nissaga de músics (Couperin).
Fill de Nicolas Couperin i parent de François Couperin el Gran , el 1752 contragué matrimoni amb Elisabeth-Antoinette Blanchet, filla d’un famós constructor de clavicèmbals D’aquesta unió tingué quatre fills, dels quals Pierre-Louis, Gervais-François i Antoinette-Victoire es dedicaren a la música El 1748 succeí el seu pare com a organista de Saint-Gervais, i posteriorment ho fou també de la Sainte Chapelle 1760 i Notre-Dame El 1780 entrà al servei reial com a organista del rei Amb la família i els deixebles actuà corporativament, assegurant, així, les funcions en molts dels llocs de treball…