Resultats de la cerca
Es mostren 2020 resultats
terratrèmol
Els elements d’un terratrèmol
© Fototeca.cat
Geografia
Conjunt de sacsejades de la superfície de la Terra perceptibles en una zona en grau variable i que responen a la pertorbació que provoca l’arribada de les ones elàstiques en propagar-se des de l’indret on s’ha produït un moviment brusc i ràpid entre blocs rocallosos (sisme).
La determinació de la intensitat dels terratrèmols pot ésser feta per mitjà de dos procediments a partir de la descripció qualitativa dels efectes i danys produïts pel terratrèmol establint una escala, anomenada de Mercalli, que consta de 12 graus, o bé fent una escala prenent com a base el logaritme de l’amplitud de les ones sísmiques, que consta de 10 graus i és coneguda com a escala de Richter A nivell global, els terratrèmols es distribueixen, anàlogament al vulcanisme , a les zones tectònicament actives vores de placa Aproximadament el 80% dels terratrèmols tenen lloc al cinturó del…
pic d’Amariedo
Cim
Pic (1 791 m) de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella al municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça); és el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena, al S de la muntanyeta de Denui.
ball del galop
Folklore
A la Ribagorça, el Pallars, l’Alt Urgell i la Noguera, mena de dansa sense cap coreografia específica que consisteix a córrer els balladors acceleradament al so d’un ritme molt viu per la plaça i també els carrers adjacents, com a complement i a la fi d’altres balls.
Ha estat generalitzat pels esbarts dansaires
Perpella
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi d’Estopanyà (Baixa Ribagorça); les restes del poble, del castell i de l’església són al cim de l’espadada serra de Perpella, de molt difícil accés, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, límit amb la Noguera.
serra de Martillac
Serra
Alineació muntanyosa de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), estesa entre el tuc des Carants (2.791 m), a l’E, i la Noguera de Tor, a l’W; separa les valls de Sant Nicolau, al N, i de Sant Martí, al S.
Societat i economia de la Noguera
Art romànic
La casa d’Urgell Pany de mur i torre de l’angle nord-oest de les antigues muralles del castell de Balaguer o Castell Formós, d’origen andalusí, que esdevingué la residència principal dels comtes d’Urgell des del segle XII al segle XV F Baltà La presència de la casa comtal d’Urgell a les terres de la Noguera, i la relació que hi manté, poden remuntar-se a l’època de Guifré, en tant que la dotació de Santa Maria de Ripoll 888-890 preveia la cessió de l’església de Santa Maria, situada a la Marca, al territori de Ponts, prop del Segre Versemblantment, Guifré degué organitzar el repoblament d’…
La intervenció carolíngia en els afers d’Hispània
Torre del castell de Tona, a la Plana de Vic ECSA - F Vallès Quan el 720 els musulmans van franquejar els Pirineus i van ocupar la Septimània o Gàllia gòtica, van entrar en contacte i en confrontació amb els francs, poble germànic que iniciava llavors un procés de restauració política encapçalada pels pipínides, majordoms de palau d’Austràsia, que van assolir la dignitat reial el 754 i van ser després coneguts amb el nom de carolingis Després que Carles Martell, encara majordom de palau, aturés els musulmans a la batalla de Poitiers 732, el seu fill Pipí el Breu, ja rei dels francs, els va…
Gia
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al SW de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, des del riu, límit E del terme, fins a la serra de Gia (2.512 m), alineació de direcció N-S que a partir del coll de Saünc separa la vall de Gia de la Seira.
La zona forestal és en la seva major part coberta de matollar L’agricultura, totalment de secà, és dedicada principalment al farratge 67% prats dalladors, 13% trèvol, 20% alfals Hi ha ramaderia de bovins 336 caps i d’ovins La vila 121 h agl 1996 1 221 m alt és a l’esquerra del barranc de Gia , afluent de l’Éssera per la dreta l’església parroquial de Sant Martí posseïa un important frontal sobre fusta amb escenes de la vida de sant Martí, del segle XIII, actualment al Museu d’Art de Catalunya, una de les rares obres catalanes de l’època que és signada Johannes Pintor
vall de Gistau
Vall del Pirineu central aragonès, a Sobrarb, entre la vall de Bielsa i la de Benasc, a la Ribagorça, que coincideix amb la capçalera del Cinqueta, closa al N pel massís del mont Perdut, a l’E pel de Posets i a l’W pel de Salueza aigua avall del pantà del Cinqueta.
Al SW la gorja de La Inclusa separa la vall de Gistau estricta de la de Saravillo, on aflueix la vall de la Comuna per la dreta Comprèn els municipis de Sant Joan de Plan, Plan amb Serveto i Saravillo, Gistaín i l’antic de Sin La capital és la vila de Plan Té recursos hidroelèctrics i miners galena i cobalt Formà part del bisbat de Roda 1080 - 1149, de Lleida 1149 - 1571 i fins al 1305 del Principat de Catalunya
pic d’Aragüells
Muntanya
El primer dels cims (3.030 m) a l’oest del coll de Cregüenya o coll d’Aragüells (2.910 m) que comunica les valls de Corones i de Cregüenya en la cresta que uneix el pic Maleït i el pic d’Estatats, al massís de la Maladeta, dins el terme municipal de Benasc (Ribagorça).
El petit estany d’Aragüells es troba al vessant meridional d’aquest pic, aigua avall de l’estany de Corones en la Vallhiverna