Resultats de la cerca
Es mostren 2439 resultats
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…
Oliana
Vista general d’Oliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…
Navès

Navès (Solsonès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector E de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages.
Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
República Democràtica Popular de Corea

Estat
Estat de l’Àsia oriental, que ocupa la part septentrional de la península de Corea i un sector continental, limitat al nord pels rius Yalu i Tumen, que la separen de la Xina i de Rússia, i, al sud, per la República de Corea; la capital és Pyongyang.
La geografia econòmica i l’economia L’agricultura L’aïllament del règim nord-coreà posa en qüestió la fiabilitat i l’exactitud de les dades econòmiques, de les quals cal subratllar, el caràcter aproximat A la meitat dels anys noranta, l’agricultura representava prop d’un 30% del PIB i ocupava una proporció semblant de la població activa La reforma agrària collectivitzà el sòl l’any 1954 i es constituïren 13309 cooperatives, posteriorment reduïdes a 3840, que, des del 1977 conrearen pràcticament la totalitat de les terres A mitjan dècada dels noranta sembla que s’aplicaren mesures…
Malàisia

Estat
Estat del SE d’Àsia, format per l’antiga federació d’estats malais, o Malàisia Occidental, que ocupa la part meridional de la península de Malaca, i dos estats del N de Borneo: Sabah i Sarawak, que formen la Malàisia Oriental; la capital és Kuala Lumpur.
La geografia física La part continental comprèn quasi tota la península de Malaca, i limita, al N, amb Tailàndia La part N i NW de Borneo, que pertany a Malàisia, té prop de 1 560 km de frontera amb el Borneo indonesi, i és banyada per la mar de la Xina Meridional, la de Sulu i la de les Cèlebes a la costa, la continuïtat territorial resta interrompuda per Brunei La Malàisia Occidental és travessada de NW a SE per la serralada de Kerbau, que deixa als costats extenses planes alluvials A Borneo, tant Sabah com Sarawak, força muntanyosos, són accidentats per una sèrie de serralades, orientades…
la Riba

La Riba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat als límits nord-occidentals de l’Alt Camp termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l’E, amb Alcover al S i amb Mont-ral i l’antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc a l’W El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà La Riba és l’únic nucli de població del municipi Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del comtat de Prades La seva església fou sufragània de la parròquia de Vilaverd,…
Gombrèn

Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…
flamenc
Música
Gènere artístic de caràcter popular que es basa en el cante i el baile andalusos.
Característiques generals El flamenc s’originà a partir d’un conjunt multiforme de cants i danses de procedència i característiques molt diverses, tant tradicionals com moderns, d’origen espanyol i hispanoamericà, que expressen sentiments tràgics cante jondo o d’alegria i sensualitat desenfrenades cante festero , com a síntesi d’allò que és exòtic i eròtic Es pot executar amb acompanyament de guitarra o sense i també amb altres instruments, i dirigir-se als iniciats cabales o al públic anònim En la majoria dels casos el cante és vinculat al baile , encara que existeixen determinats…
El conjunt catedralici de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Església Planta del conjunt catedralici, a escala 1400, organitzat al voltant del claustre, amb la catedral al costat nord, l’església de Sant Miquel al costat sud-est i les dependències de la banda sud-oest, molt tranformades, ocupades pel Museu Diocesà LI Vidal La catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell és un grandiós edifici de planta basilical de tres naus, capçades a llevant per un important transsepte que depassa àmpliament l’amplada de les naus, acabat amb dues torres inacabades, on s’obren cinc absis, dels quals el central és l’unic que es projecta a l’exterior, mentre que els…