Resultats de la cerca
Es mostren 19659 resultats
Jaume Garcia i Obrador
Història
Política
Economia
Dirigent socialista.
Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté 1919-21 els terceristes i l’escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s’oposà al verguisme 1922-23 El 1922 fou vicepresident de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l’Agrupació Socialista de Palma A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes 1927-30 El 14 d’abril de 1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Balears Després fou elegit regidor 1931-33 per l’octubre del 1931, partidari de donar per acabada l’aliança amb…
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de…
Sant Miquel d’Aidí (Llavorsí)
Art romànic
Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa…
Castell de la Glorieta (Farrera)
Art romànic
Les primeres notícies sobre aquest castell són del final del segle XIII El castell de Glorieta fou rentingut l’any 1298 pel comte de Foix i vescomte de Castellbò com a penyora de la quantitat prestada a Blanca de Bellera, comtessa del Pallars Sobirà, juntament amb els de Tírvia, Farrera, Biuse i Arestui Integrada dins del quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, la cavalleria de Glorieta i Montesclado tenia 7 habitants l’any 1519 Pere Tragó descriu el lloc de Glorieta com a vila closa “El castell de Glorieta i el lloc amb algunes cases són fortalesa Hi ha altres cases que no…
Castell d’Aguilella (Barbens)
Art romànic
Aquest castell era situat al veïnat d’Aguilella, que forma un enclavament del terme de Barbens dins la comarca de l’Urgell, a llevant El lloc d’Aguilella és esmentat des de l’any 1098 i del seu castell se’n té referències per primera vegada el 1173, en què Ramon d’Aguilella donà a Mirona i els seus fills una peça de terra, un farraginal i una casa al terme del castell d’Aguilella, dins el comtat d’Urgell El 1175 el mateix Ramon d’Aguilella, juntament amb la seva esposa, donà a Mirona i els seus, entre altres béns, unes cases al castell d’Aguilella En el testament de…
vescomtat d’Espés
Història
Títol concedit el 1892 a l’advocat Jesús Luis Franco de Espés y Valón, descendent dels Espés.
Continua dins la mateixa família
marquesat d’Asprilles
Història
Títol concedit el 1879 a Lluís Roca de Togores i Roca de Togores, fill del primer marquès de Molins i duc consort de Béjar.
Continua dins la mateixa família
marquesat d’Argeleta
Història
Títol concedit el 1885 a Lluís Beltran Escrivà de Romaní i Durai, diputat a corts per Olot, descendent dels Sabata que compraren la baronia d’Argeleta el 1519 a Ximèn Peres d’Arenós.
Continua dins la mateixa família
card tucà

Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus
Binacet
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a l’esquerra del Cinca, prop del límit actual entre el català i el castellà.
És dins l’àrea comercial de Lleida