Resultats de la cerca
Es mostren 9258 resultats
Jack Nicklaus
Golf
Jugador nord-americà de golf.
Campió amateur dels EUA el 1959 i el 1961, com a professional 1961 guanyà l' open nord-americà 1962, 1967, 1972, el Masters 1963, 1965, 1966, 1972, 1975, el PGA nord-americà 1963, 1971, l’open britànic 1966, 1970, 1978 i les World Series 1962, 1963, 1967, 1970 i 1975 S'imposà també en la copa del món, antiga Copa Canadà, individualment el 1963, 1964 i 1971 i per equips el 1963, 1964, 1966, 1967, 1971 i 1973 Juntament amb Arnold Palmer i amb Gary Player ha integrat el grup que hom ha anomenat Big Tree del golf mundial
Nícies
Història
General i polític atenès.
Dirigí la guerra del Peloponès, amb escassa energia —no es pot descartar la seva pretesa participació en un pacte amb Esparta—, i solament el 424 infligí una greu derrota als enemics amb la presa de Citera El 421 participà en la signatura del tractat de pau que porta el seu nom Després de la victòria espartana a Mantinea 418, assetjà i conquerí Melos i promogué l’expedició atenesa contra Sicília 415-413 aC, juntament amb Alcibíades i Làmac L’expedició, probablement a causa de la incapacitat dels caps, acabà desastrosament per als grecs Morí en intentar la retirada
Joan Tomàs de Montcada i Sanseverino
Història
Sisè comte d’Adernò.
Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar Succeí 1479 el seu parent Antoni de Montcada i d’Aragó en el comtat de Caltanissetta i en la terra d’Agosta Mestre justicier de Sicília 1463, 1479, 1501, governador de Catània 1463, gran camarlenc de Nàpols 1445 i castellà del palau reial de Palerm i dels castells de Licata Capità general i president del regne de Sicília 1475, 1478 i 1479, virrei de Sicília 1475-79 i diputat del regne 1499 Les seves cartes llatines foren publicades, juntament amb una versió italiana i una de castellana, a València el 1658
Francesc Soro i Juan
Altres esports de pilota o bola
Jugador de pilota valenciana, conegut com a Soro III.
La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició
Grop Nacionalista Radical
Política
Entitat política catalanista separatista fundada a Santiago de Cuba el 1908, amb nuclis a l’Havana i a Guantánamo.
El nom oficial era Catalunya Grop Nacionalista Radical , i també era conegut per Grop Catalunya En fou l’ànima Salvador Carbonell Junt amb el Centre Català de l’Havana fou l'organització independentista més important de Cuba Tot i adherir-se a l'Assemblea Constituent de del Separatisme Català d'on sorgí la Constitució de l’Havana , reaccionà, com els altres grups cubans, amb hostilitat a la proclamació de la República Catalana de Macià del 14 d'abril de 1931 El 1943, juntament amb els catalans exiliats a Mèxic, fundà la Unió dels Catalans Independentistes Fou suprimit pel…
Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Fullana
Literatura
Poeta i traductor.
Llicenciat 1990 en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears i professor de literatura portuguesa a la mateixa universitat Ha publicat els poemaris Difícil naufragi 1997, Apocatàstasi 2001 i Vulgata 2004 Ha traduït del portuguès, entre d’altres, Castro 1990, d’António Ferreira, Fra Luís de Sousa 1997, premi Josep M de Sagarra de traducció teatral, d’Almeida Garrett i Llibre del desassossec 2002, premi Crítica Serra d’Or de traducció 2003, de Fernando Pessoa −juntament amb Nicolau Dols−, i del llatí, els Himnes d’Hildegarda de Bingen Ha estat editor de la poesia…
,
Russell A. Hulse
Física
Astrofísic nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Amherst, on es doctorà el 1975 Durant la seva tesi doctoral participà en les observacions que Joseph H Taylor duia a terme a l’Observatori d’Arecibo, a Puerto Rico Juntament amb ell l’any 1974 descobriren el primer púlsar binari format per dues estrelles, una de les quals no emetia senyals Aquest descobriment permeté confirmar l’existència de les ones gravitatòries tal com Einstein havia predit en la seva teoria de la relativitat, la qual cosa li valgué el premi Nobel de física el 1993 que compartí amb JH Taylor
Frank Wilczek
Física
Físic nord-americà.
Fou professor a les universitats de Princeton i Califòrnia, i després ocupà la càtedra Oppenheimer a l’Institute for Advanced Study Des del 2000 ocupa la càtedra Hermann Feshbach a l’Institut de Tecnologia de Massachusetts Quan era estudiant de doctorat de David Gross a Princeton, ambdós descobriren que les teories no abelianes de gauge tenien una gran abundància de partícules portadores de la interacció La seva activitat i recerca són molt notables axions, teories de superconductivitat d’alta temperatura, cosmologia, física nuclear, etc Rebé el premi Nobel de física el 2004, juntament…
guerres socials
Història
Nom amb què foren designades, a l’antiguitat clàssica, les diverses guerres sorgides entre els membres d’una mateixa confederació.
Així, a Grècia, és particularment cèlebre la guerra social que, entre el 357 i el 354 aC, portà a la dissolució de la segona lliga naval àtica També cal recordar la dels aqueus 219-217 aC, que juntament amb llurs aliats foren vençuts per Filip V de Macedònia A Itàlia, en el transcurs dels anys 91-88 aC, els pobles itàlics aliats de Roma s’oposaren violentament a l’urbs, que es negava a concedir-los uns drets justament reivindicats Hi participaren Mari, Sulla, Pompeu Estrabó i d’altres, i per a Roma la victòria fou costosa i difícil
scheelita
Mineralogia i petrografia
Wolframat de calci, CaWO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites