Resultats de la cerca

Situació Escasses ruïnes d’aquest temple, properes al poble de Pujalt ECSA - JA Adell Les restes d’aquesta església són al cim d’un turó que domina el Solà de Sort, al costat mateix de la carretera d’Olp a Pujalt, 1 km abans d’arribar a Pujalt Mapa 33-10 214 Situació 31TCG450983 Història No es coneix l’advocació ni es tenen, ara com ara, dades històriques d’aquest edifici, que difícilment pot identificar-se amb alguna de les esglésies documentades al Solà de Sort o d’Enviny, de les quals en l’actualitat no queden rastres Església Planta de l’església, actualment arruïnada JA…

Situació Vista interior de les ruïnes d’aquesta capella curiosament situada al peu i a poca distància de la seva homònima, assentada dalt del turó Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta església són al costat de l’ermita del mateix nom El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat mateix de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138692 Història A causa de la coincidència de situació i d’advocació d’aquesta església, de la qual tan sols romanen ruïnes, amb el temple que hem estudiat en la monografia precedent…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…

Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el qual el…

Situació Notables ruïnes d’aquesta església situades prop del castell de Llavassui ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església són a la vora dels vestigis del castell de Llavassui, al vessant del turó Mapa 31-12 288 Situació 31TBG867581 L’accés a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Església L’església de Santa Maria era un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó, de la qual resten les arrencades, i era capçada per un absis semicircular, de què només s’endevina el perímetre Planta dels vestigis de l’església, que conserva força sencers els murs…

Situació Ruïnes de l’absis d’aquesta petita capella situada prop de les Bordes d’Erill Arxiu Gavín Les ruïnes d’aquesta capella són situades sobre el poble, al ribatge esquerre de l’Alta Riba, prop de les Bordes d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH208109 Des d’Erill-la-vall cal emprendre el camí de Senet fins al trencall a mà dreta de les Bordes d’Erill FJM-AMB Història No han pervingut referències documentals sobre aquesta església, que fou una capella o dependència de la parròquia de Sant Eulàlia d’Erill-la-vall CPO Església De la capella de Sant Cristòfol només resten algunes filades…

L’església de Santa Maria de Palau, coneguda inicialment com a Santa Maria del Castell, és l’església més antiga construïda dins els murs de la vila medieval de Bagà bastida com a capella particular o oratori del castell dels barons de Pinós al principi del segle XIII, possiblement abans que el noble Galceran III atorgués la carta de població l’any 1233 La capella, molt propera a la nova vila, molt més que la parroquial de Sant Esteve, acollia els vilatans en totes les celebracions religioses i aquest fet provocà conflictes de jurisdicció eclesiàstica L’any 1255 el degà del Berguedà determinà…

Entre els 12 i els 18 mesos d’edat l’infant perfecciona la capacitat de desplaçament Dins d’aquest període, la majoria dels nens se sostenen sols, sense repenjar-se enlloc, i en concloure’l és habitual que l’infant ja camini Cap als 18 mesos, la majoria de nens ja tenen un bon control dels moviments L’infant ja sol ésser capaç de córrer i d’empènyer objectes, quan va d’un lloc a un altre Fins i tot és possible que sigui capaç de caminar cap enrere De bon començament, és freqüent que caigui sovint, i cal, per tant, prendre les precaucions adequades perquè no es faci mal Tanmateix, no és…

Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares L’infant necessita reposar molt, perquè el seu cos dedica el màxim d’energia a l’esforç d’…

La colposcòpia és un mètode d’examen de l’aparell genital femení que consisteix en l’observació de la part externa del coll uterí i de l’interior de la vagina amb un aparell òptic anomenat colposcopi El colposcopi és un sistema òptic binocular, és a dir que permet d’observar amb els dos ulls simultàniament, dotat d’un sistema d’illuminació que enfoca directament el punt observat Aquest sistema amplia les imatges entre deu i quaranta vegades, la qual cosa permet d’observar alteracions del revestiment del coll uterí i de la vagina encara que siguin molt petites La colposcòpia s’efectua després…