Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene. Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília. Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit. És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares.
L’infant necessita reposar molt, perquè el seu cos dedica el màxim d’energia a l’esforç d’adaptar-se a la nova vida i créixer. Cal, doncs, facilitar-li les condicions més adequades perquè tingui un son tranquil, i és millor que disposi d’una cambra pròpia, sense excés de llum ni de soroll. És recomanable fer-lo jeure boca avall o de costat, del cantó dret. Així s’evita que, en cas de vòmit, l’aliment passi a les vies respiratòries.
Generalment, quan dorm el nen està tranquil i respira pausadament, "però de vegades s’agita i sospira. També és comú que esternudi, com a reflex per a expulsar alguna partícula que li hagi entrat pel nas. En les primeres setmanes, de tant en tant la cara del nadó pot insinuar un somrís, però no es tracta de l’expressió voluntària d’un estat d’alegria, sinó que es produeix en contreure’s determinats músculs facials de manera reflexa. La veritable rialla, com a expressió d’una emoció, no s’inicia fins al segon o el tercer mes de vida