Resultats de la cerca

Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España N'eren els principals collaboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Òdena i Ramon Casanellas

Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià

Fou jugador del Martinenc els anys deu La seva posició al camp era la de davanter El 25 de maig de 1919 jugà amb la selecció catalana en un partit

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit…

Estudià peritatge industrial Militant del Partit Socialista del País Valencià  des del 1977, el 1979 fou elegit alcalde de la seva localitat natal Director general de mitjans de comunicació de la Generalitat Valenciana 1981-88 i president de la Diputació de València 1983-88, l’any 1988 fou designat director general d’institucions penitenciàries, i el 1993 rellevà José Luis Corcuera com a ministre de l’interior, càrrec el qual dimití el 1994, arran de la fugida de l’exdirector de la Guàrdia Civil Luis Roldán Passades les eleccions generals del 1996 encapçalà, junt amb Vicent…

El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb   Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la liberalització…

Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març de 1873 Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins pel novembre del 1873 s’oposà a la…

Llicenciat en dret i econòmiques, l’any 1974 ingressà al Partido Socialista Obrero Español  PSOE i a la UGT Diputat des del 1977, el 1979 fou nomenat secretari de política sindical de l’executiva del PSOE Fou ministre de Treball i Seguretat Social 1982-86 i d’Administracions Públiques 1986-91 i president del grup socialista al Congrés El juny del 1997 substituí Felipe González  com a secretari general del partit, però dimití del càrrec arran de la seva derrota en les eleccions generals del 2000, on es presentà com a cap de llista, i l’obtenció de majoria absoluta pel Partit Popular L’any 2004…

Metge de professió, el 1990 fundà el Partit Democràtic PD, poc abans de la fi del règim comunista 1991 President en les eleccions del 1992, perseguí els antics càrrecs comunistes i cercà d’introduir l’economia de mercat, però la inestabilitat i la corrupció minaren la seva gestió El 1994 perdé un referèndum per a augmentar els poders del president El 1996 guanyà de nou les eleccions, però l’oposició socialista l’acusà de frau i boicotejà el seu govern L’estafa dels crèdits del 1997 obrí una crisi que l’obligà a formar un govern de concentració i a convocar eleccions anticipades…

Es graduà en filosofia el 1952 i lluità a la guerra de Corea en el bàndol anticomunista Elegit diputat des del 1954, destacà per les seves crítiques a l’autoritarisme de Park Chung-hee , el qual provocà una revolta popular en expulsar-lo del parlament Després del cop d’estat que instaurà la dictadura de Chun Doo-hwan 1980-88 li fou prohibida l’activitat política i fou posat sota arrest domiciliari fins al 1983 No obstant això, es convertí, amb Kim Dae-jung , en el principal líder de l’oposició El 1990 uní el seu Partit Democràtic amb l’oficialista Partit de la…