Resultats de la cerca
Es mostren 3937 resultats
Ideogrames cal·ligràfics
Per als occidentals, són el paradigma de la complicació signes abstrusos i aparentment capriciosos que, a tot estirar, prenen un valor decoratiu a la porta dels restaurants xinesos o japonesos I, tanmateix, constitueixen el sistema d’escriptura més antic dels vigents, i és emprat quotidianament per un de cada cinc humans Són els ideogrames anomenats “zhuanzi” en xinès o “kanji” en japonès, els caràcters gràfics de l’Extrem Orient, presents en els textos més antics i en els ordinadors més moderns Els primers caràcters xinesos coneguts, inscrits en ossos i closques de tortuga trobats a les…
Commissariat à l’Énergie Atomique
Organisme de l’Estat francès creat el 1945 per tal de canalitzar la recerca fonamental i aplicada de l’energia nuclear, que disposa de diversos centres d’estudis nuclears (Fontenay-aux-Roses, Saclay, Grenoble, Cadarache) i ha generat algunes societats filials, d’estatut privat, per a les activitats econòmicament rendibles.
Santiago
Ciutat
Capital de Xile i de la regió metropolitana de Santiago.
És al centre del país, al peu dels Andes, a la vora del riu Mapocho, a mig camí entre el Nord i el Sud, a la zona de contacte entre el Xile miner i el Xile agrícola i prop del port de Valparaíso El nucli històric es troba situat sobre el turó de Santa Lucía, el centre del qual correspon a la Plaza de Armas S'hi ha desenvolupat al voltant la ciutat moderna, que conserva l’antiga estructura geomètrica de pla rectangular, i on s’han obert àmplies avingudes, entre les quals es destaca la de l’Alameda Els barris populars i industrials es localitzen al SSW i al N, mentre que vers l’E se situen els…
Arizona

Vista del Rainbow Bridge, Arizona
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA a la regió de la Muntanya.
La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit Colorado i Williams…
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…
Joan Roca i Fontané

Joan Roca i Fontané
© El Celler de Can Roca
Gastronomia
Cuiner.
Format al restaurant familiar, Can Roca, i a l’Escola d’Hostaleria i Turisme Sant Narcís de Girona de la qual ha estat professor entre el 1986 i el 2006 i subdirector entre el 1988 i el 1992, ha exercit professionalment als restaurants El Bulli, de Ferran Adrià , El Racó de Can Fabes, de Santi Santamaria , Georges Blanc Vonnas, Ain i La Galvia Mèxic DF Des del 1986 és al capdavant del seu restaurant, El Celler de Can Roca , a Girona, juntament amb els seus germans, Josep Roca i Fontané Girona, 1966 i Jordi Roca i Fontané Girona, 1978 L’empresa familiar disposa també d’altres locals de…
Sant Martí de Riells (Riells i Viabrea)
Art romànic
Situació Façana de l’església de Sant Martí de Riells, resultat d’una acurada restauració J Recarens L’església parroquial de Sant Martí de Riells es troba a l’extrem sud-oest de la comarca, als vessants orientals del Montseny, en una vall situada entre el turó de Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu Es comunica per una bona carretera de 7 km amb Breda Mapa 365M781 Situació 31TDG596253 L’església de Sant Martí té alguns elements romànics, com és la façana amb l’antiga portada i potser algun mur lateral, però interiorment ha estat totalment alterada per reformes modernes APF…
Sant Martí de les Feixes (Sant Mateu de Bages)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de la capçalera amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues separades en parells per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són emplaçades en un empit situat al ribatge esquerre de la riera de Salo, prop del casal de les Feixes, a la banda septentrional del terme Long 1°41’24” - Lat 41°50’45” Venint de la Colònia Valls, poc després del quilòmetre quatre, al peu de la carretera hi ha l’imposant casal de les Feixes, des d’on hom pot veure les ruïnes de la capella, situada, com el mas, a mà dreta de la carretera, i a l’altra banda de la riera…
Sant Corneli i Sant Cebrià (Cardedeu)
Art romànic
Situació Vista lateral de la capella des del seu sector nord C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Corneli es troba just darrere l’església parroquial de Santa Maria de Cardedeu, al bell mig de la població El mur sud de l’edifici és adossat a una altra construcció, raó per la qual no es pot veure tota la façana Mapa L37-15393 Situació 31TDG464101 S’hi pot accedir per l’autopista A-17 direcció Girona, sortida Cardedeu-La Roca, i també per la línia de ferrocarril Barcelona-Portbou amb estació a la mateixa població CBC-MRGP Història Tot i que és d’origen preromànic, no hi ha notícies d’aquesta…
Castell de la Cirera (Llorac)
Art romànic
El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de Montargull,…