El petit poble de la Cirera és situat al centre del terme de Llorac, a la riba dreta del Riu Corb. Aquest indret es formà a redós del seu castell, tot i que la primera notícia de què hom disposa correspon a la seva església, la qual és documentada amb la grafia Cireza en una escriptura de l’any 1140 o 1141, per la qual un cert Guillem de Cirera la cedí a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
La primera referència a la fortalesa de la Cirera data de l’any 1174, quan Pere de Colomers va fer definició de totes les terres que tenia a Albió, sota el domini de Berenguer de Montargull, comanador de Barberà; en l’esmentat document s’explicita l’indret concret on se situa el lloc d’Albió, que segons hom pot llegir, es trobava dins el comtat de Manresa, vora els termes dels castells de Montargull, Talavera i del castro de Çacirera.
Del llinatge dels Cirera en tenim testimoni documental des del segle XII; a més del ja esmentat Guillem de Cirera, que figura en l’escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha notícia d’un altre membre d’aquesta nissaga del mateix nom, el qual l’any 1187 apareix signant com a testimoni d’una concòrdia feta entre Guillem de Pontils i el monestir de Santes Creus. Pocs anys més tard, el 1192, aquest mateix Guillem de Cirera, la seva muller Elisenda i llur fill Arnau de Cirera van vendre a l’esmentat cenobi uns delmes que ells posseïen sobre les granges de Valldossera i Ancosa. El llinatge dels Cirera es documenta també al llarg dels segles XIII i XIV; en aquest sentit, fem referència a un tal Pere de Çiraria, del qual se sap que l’any 1304 estava vinculat a la cort reial de Jaume II, i que l’any 1314 actuà en funció d’oficial de la casa reial com a administrador de la comanda de Gardeny.
D’altra banda, a la catorzena centúria el castell de Cirera formava part del patrimoni reial, car l’any 1342 el rei Pere III el va vendre a Francesc Alenyà, juntament amb el castell de Llorac, pel preu de 12 000 sous. Els Alenyà, veïns de Montblanc, encara tenien el domini sobre ambdós castells vint anys més tard, car consta que el 1361 en tenia la jurisdicció un cert Guiamó d’Alenyà, que figura esmentat com a senyor d’aquests castells i llocs en el fogatjament confegit els anys 1365-70.
En un memorial adreçat a l’inici del segle XVII al rei Felip II, es consigna que l’indret de Çaçirera era de Dalmau Ivorra, i restava inclòs dins la vegueria de Montblanc.
En l’actualitat no resta cap vestigi del castell de la Cirera, el qual coronava el turó on s’assenta la població.