Resultats de la cerca
Es mostren 2369 resultats
Mare de Déu del Tossal, abans Sant Esteve del Mall (la Pobla de Roda)
Art romànic
Situació Aspecte general de les ruïnes de l’església, on destaca el cos rectangular adossat al mur sud que avui dia s’utilitza com a capella, i façana de migdia de l’església, amb la porta principal i el cos afegit ECSA - F Parra L’església de la Mare de Déu del Tossal, antiga canònica de Sant Esteve del Mall, s’emplaça a la plataforma d’un esperó de la serra del Cis, a llevant de Roda d’Isàvena Des d’ací hom domina tota la vall mitjana de l’Isàvena, amb l’antiga ciutat de Roda al davant Mapa 32-11 251 Situació 31T006857 Per a arribar a l’indret cal anar primer al poble de Sant Esteve del…
Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Situació Vista de la capella de Sant Jaume Sesoliveres, tradicionalment del terme d’Òdena i ara del municipi d’igualada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta església s’aixeca en un tossal vorer a la cruïlla de la carretera de Santa Coloma de Queralt amb l’antiga nacional de Madrid a Barcelona, als afores d’Igualada i en els confins del terme d’Òdena, al qual havia pertangut fins el 1925, en què, per un decret de segregació, s’annexà a Igualada una part del terme d’Òdena FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCG823053 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Òdena,…
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…
Les cases dels consells municipals i la Generalitat
Art gòtic
Fou dins de la societat feudal que en les ciutats de la Mediterrània occidental emergiren sòlides formes d’autogovern, encapçalades per sectors patricis que en diferents correlacions de força s’imposaren als altres poders que hi senyorejaven Aquest fou un llarg procés, a voltes conflictiu, que als Països Catalans es va desenvolupar al segle XIII i no va desembocar fins al segle XIV en governs municipals plenament modelats A partir de llavors aquests bastiren seus estables, més o menys monumentals, amb les quals palesaren el seu afermament, al mateix temps que buscaren posicions de…
La custòdia de la catedral de Barcelona
Art gòtic
Custòdia de la seu de Barcelona Barcelona, vers 1370-1400, un ostensori turriforme des de fa segles inclosa en un conjunt format pel mateix ostensori, la cadira on descansa i diverses corones i joies que l’acompanyaven fins fa poc i que han estat traslladades al Museu de la Catedral ©RManent L’ostensori en forma d’edifici gòtic que forma part del Tresor de la catedral de Barcelona pertany a un grup tipològic ben definit que té el seu origen funcional en les processons eucarístiques instaurades vers els darrers decennis del segle XIII per l’Església cristiana com a complement de la festivitat…
Castell de Castellnou de Bages
Art romànic
Situació La torre del castell, juntament amb d’altres restes, s’aixeca dalt un carener estès a la banda de llevant del terme, en un indret dominant de la vall del Llobregat Long 1°49’50” — Lat 41°51’03” Una vista de la torre des del costat de llevant A Mazcuñan-F Junyent Vista de la torre del castell encimbellada dalt el turó i emergint d’entre els pins F Junyent-A Mazcuñan Per arribar a aquest castell, cal dirigir-se a Santpedor, d’on surt la carretera que mena a Castellnou En arribar a l’hostal de la Figuera, cal desviar-se a l’esquerra per a seguir un camí, al principi asfaltat, flanquejat…
Castell de Jóc
Art romànic
Situació Portal de ponent, d’arc de mig punt, emmarcat amb dovelles, que donava accés a aquest important i sever castell ECSA - A Roura El nucli de la vila de Jóc s’esglaona en un vessant dels darrers contraforts del Canigó, en l’interfluvi del còrrec de Sant Martí i de la ribera de Rigardà El castell té una situació dominant sobre la plana, a la part més alta de la població, al sector sud-est Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 17” N - Long 2° 31’ 28” E Per a anar-hi cal arribar a Vinçà per la carretera N-116 i, un cop allí, agafar la carretera D-13 fins que es troba, a mà esquerra, el…
Sant Serni de Cabó
Situació Edifici molt singular, el primitiu projecte del qual sembla que es va modificar quan s’havia construït ja la capçalera orientada a ponent L’edifici actual té una orientació nord-sud ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Sant Serni de Cabó és situada als afores de la vila de Cabó, al costat del seu cementiri, en una petita elevació que li dóna una posició eminent en el seu entorn Mapa 34-11253 Situació 31TCG551776 Per arribar al poble cal anar primer a Organyà, d’on arrenca una carretera que va a Cabó en 10 km JAA Història La notícia més antiga que es coneix de la vall de…
Sant Pere de Lligordà (Beuda)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església des del nord-est J Todó-TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra l’agregat format per masies disseminades al sector meridional del terme, vora la carretera de Besalú a Beuda, enfilat als peus de la muntanya de la Mare de Déu del Mont Mapa 257M781 Situació 31TDG759745 Per anar-hi cal agafar la carretera que, a la sortida de llevant de Besalú, puja a Beuda L’església de Sant Pere de Lligordà és perfectament visible, sobre mateix de la carretera, al costat esquerre i a 2 km de Besalú JVV Història És en una butlla del papa Benet VII datada l’…
Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Climent de Peralta son en un Llogaret d’aquest mateix nom i que és emplaçat en una petita i arraconada vall de les Gavarres, a recer de tramuntana Les restes d’aquest temple i del cenobi són conegudes també amb el nom d’església vella del Mas Vidal” Aquest mas és un casal del segle XIX, construït, en part, amb pedres procedents de l’enderroc de l’església i potser d’altres dependències monàstiques Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Per anar-hi cal situar-se a la carretera de Girona a Palamós, entre la Bisbal d’Empordà i…