Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
venerable
Dret canònic
Títol atorgat als servents o les serventes de Déu (servent de Déu) després que la Congregació de Ritus ha reconegut —i el papa ha proclamat— l’heroïcitat de llurs virtuts.
Constitueix el primer grau del procés de canonització
nepotisme
Història
Mètode de què es valgueren els papes per a la consolidació del seu poder temporal, que consistia a afavorir membres de llurs famílies amb donacions, títols o favors en general.
Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503
erwínia
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les enterobacteriàcies, que ataca les plantes i és responsable de moltes de llurs malalties, com el pansiment, les necrosis seques i les galles.
dissimilació
Fonètica i fonologia
Procés pel qual dues realitzacions fonemàtiques articulatòriament semblants o comunes tendeixen a diferenciar-se, a augmentar llurs trets distintius o bé a reduir-se per desaparició d’una d’elles.
S'esdevé en les formes populars juriol per juliol o bé en reduccionss abre per arbre Si ambdues realitzacions són contigües, hom proposa el terme diferenciació per a denominar aquest procés
senhal
Literatura
Pseudònim emprat pels trobadors provençals per a encobrir el nom de la persona a qui dirigien llurs composicions, especialment la dama, per tal de mantenir el secret dels seus amors.
antocianidina
Bioquímica
Denominació genèrica de les sals (en general clorurs) de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianina
i que són responsables de llurs coloracions.
Les diferents antocianidines difereixen pel nombre i posició dels substituents hidroxílics Les més importants són els clorurs de pelargonidina amb 4 hidroxils, de cianidina amb 5 hidroxils i de delfinidina amb 6 hidroxils Les coloracions provenen de la distribució de la càrrega positiva del catió orgànic a través del sistema ressonant policíclic i depenen del pH del medi
bhuta
Hinduisme
Esperit errant i malèvol, provinent de persones que moren sense realitzar llurs potencialitats (criatures, víctimes assassinades, suïcides, etc.) o amb desigs poderosos irrealitzats (dones mortes de part, homes irats, etc.).
Hi ha tres maneres de neutralitzar aquests esperits fixant-los en una pedra sagrada i donant-los sang, sacrificant cabres o galls, o bé, simbòlicament, pintant les pedres amb mini l’origen de les nombroses pedres vermelles que es veuen en molts carrers de ciutats i pobles i en tots els camins de l’Índia finalment també són neutralitzats impetrant la protecció del rei dels morts, bhūt-nath Quan aquests ritus es bramanitzaren, Xiva prengué usualment el lloc del rei dels morts
absentisme dels accionistes
Economia
Fet d’abstenir-se els accionistes d’una societat, per simple abandonament i d’una manera generalitzada de l’ús de llurs drets, de prendre part en la vida social.
can Tintorer
Mina de variscita de can Tintorer
© Fototeca.cat
Mines d’època neolítica del municipi de Gavà (Baix Llobregat), les úniques en tot l’àmbit de la península Ibèrica.
Són situades en una zona de gran vàlua mineralògica d’unes 250 ha, que ha estat explotada, d’una forma més o menys continuada, des del Neolític mitjà fins al començament del segle XX Les explotacions dutes a termes pels homes neolítics tenien per objecte la recerca de fosfats i silicats lidita, variscita i ocres Aquests minerals, que es troben estratificats entre el sòcol paleozoic de llicorelles silurianes, són aptes per a la fabricació d’un cert tipus d’utillatge i d’objectes ornamentals Per a l’explotació dels minerals, empraren la tècnica de sustentació dita de cambra i pilar, utilitzada…
Miramar
Possessió del terme de Valldemossa (Mallorca), situada damunt la costa.
Per donació del comte Nunó Sanç pertanyia al monestir cistercenc de la Real, però Jaume II de Mallorca feu una permuta i el 1276, a instàncies de Ramon Llull, hi fundà un collegi missional, encomanat a l’orde de frares menors Habitat per tretze frares dedicats a l’estudi de la teologia i de l’àrab, el collegi rebia una subvenció de cinc-cents florins d’or anuals Ramon Llull no pogué supervisar gaire més de dos anys la seva obra, puix que vers el 1278 partí cap a Roma per interessar el papa en els seus projectes Malgrat la protecció reial —el 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó encara confirmava…