Resultats de la cerca
Es mostren 6481 resultats
Castell de Fonolleres (Parlavà)
Art romànic
Situació Panys de mur on són visibles els vestigis de l’antiga fortificació del castell F Baltà Unes poques restes subsistents del castell medieval de Fonolleres es poden veure prop de l’església parroquial d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG044583 Un curt ramal que surt de la carretera de Rupià a Torroella de Montgrí —a la dreta, després de Parlavà— porta fins a Fonolleres Història El castro de Funullaris era una de les possessions alludides en el pacte signat l’any 1085 entre els comtes Guislabert II de Rosselló i Hug II d’Empúries, el qual era una renovació del que ja…
Castellbarri (Calonge)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un dels murs de la fortificació F Baltà Al cim on hi ha el poblat ibèric i romà de Castellbarri, a l’extrem meridional del planell de la muntanya de Can Mont, o del Castellar, hi ha les ruïnes d’una fortificació Des d’aquest indret, a 297 m d’altitud, s’albira una àmplia panoràmica una bona part de la vall de Calonge, i també una extensa zona de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG037342 Per anar-hi cal agafar la pista que porta de Calonge a la masia de Can Mont, al cim de la muntanya Des d’allí cal seguir el planell més elevat, vers migjorn, fins a l’indret…
Torre de la Maçana (Argelers)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta torre que corona un cim destacat de la serra de l’Albera ECSA - Jamin És edificada al punt culminant de la serra de la Maçana, de 793 m d’altitud Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 29’ 58,8” N - Long 3° 1’ 40,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera del mas Cristina, que s’agafa a mà dreta tot venint d’Argelers, sobre la N-114 La carretera no arriba fins a la torre i cal fer l’últim tram, de mitja hora de recorregut, a peu PP Història Dita antigament de la Lleva, la torre és esmentada sota el nom de Torre de Pera bona des del 1293 Segons un document del 1356…
Estenosi pilòrica
Patologia humana
Definició És anomenada estenosi pilòrica una estretor anormal del pílor, el sector de l’estómac que comunica amb l’intestí prim L’alteració pot ésser congènita, i en aquest cas es posa de manifest durant les primeres setmanes de vida, o bé es pot produir a conseqüència d’altres malalties de l’estómac, com ara úlcera pèptica o un tumor maligne L’estenosi pilòrica es manifesta inicialment amb dolor abdominal, vòmits intensos i reiterats que contenen restes alimentàries, i detenció del trànsit intestinal, amb absència de deposicions i d’emissió de ventositats Més endavant, igualment…
Brauró
Lloc de l’antiga Àtica, un dels que presenta restes de poblament cronològicament més reculades de la regió: hi han estat trobats vestigis neolítics i del període hel·làdic, equivalent a l’època micènica.
A l’època clàssica grega hi havia un temple dedicat a la deessa Àrtemis
bioarqueologia
Arqueologia
Estudi de les restes òssies humanes amb la finalitat de determinar les característiques antropomètriques, així com les condicions (nutricionals, sanitàries, laborals), l’esperança de vida i les relacions genètiques de les poblacions antigues.
organogen | organògena
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca que té un origen orgànic, i més pròpiament la formada pel creixement dels propis organismes, com ara la calcària coral·lina, formada per petxines i altres restes d’organismes morts.
rentatge
Indústria tèxtil
Operació de rentar les matèries i els productes tèxtils, com ara filats, teixits, etc, per tal de netejar-los o d’eliminar-ne les restes de substàncies aplicades o sorgides en operacions anteriors.
Els teixits poden ésser rentats bé formant com una corda rentatge en corda , en barques de torniquet, clapons, etc, bé completament desplegats i plans rentatge a l’ample , si el gènere és propens a marcar les arrugues, en jigger o en màquines de rentar de tines Gairebé tots els procediments de rentatge són basats en el principi de contracorrent, segons el qual el gènere i el líquid avancen en sentits oposats
Xivert

Vista del castell en ruïnes de Xivert (Alcalà de Xivert)
© C.I.C - Moià
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), a l’E de la vila, al peu de les restes del castell de Xivert
, aturonat a 381m alt., damunt la serra d’Irta.
Aquest castell fou donat, ja abans de la conquesta, per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers El 1233 els templers el reclamaren a Jaume I, i el conqueriren després d’un llarg setge El 1234 donaren carta de poblament al lloc de Xivert La jurisdicció del castell s’estenia damunt els llocs d’Alcalà i de Xivert i de diverses alqueries la Valldàngel i Alcossebre, entre d’altres Xivert era un lloc de moriscs 52 focs el 1609 que després de l’expulsió, el 1616, fou repoblat amb 16 famílies cristianes, que l’abandonaren el 1632, i el lloc fou agregat a Alcalà de Xivert
castellet d’Aixa
Castell
Restes d’un antic castell situat al cim (606 m) de la serra del Castellet d’Aixa
(o del Castellet de la Solana
), termenal dels municipis de Xaló i d’Alcanalí (Marina Alta).