Situació
Vista aèria d’aquesta torre que corona un cim destacat de la serra de l’Albera.
ECSA - Jamin
És edificada al punt culminant de la serra de la Maçana, de 793 m d’altitud.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 29’ 58,8” N - Long. 3° 1’ 40,8” E.
Per a arribar-hi, cal prendre la carretera del mas Cristina, que s’agafa a mà dreta tot venint d’Argelers, sobre la N-114. La carretera no arriba fins a la torre i cal fer l’últim tram, de mitja hora de recorregut, a peu. (PP)
Història
Dita antigament de la Lleva, la torre és esmentada sota el nom de Torre de Pera bona des del 1293.
Segons un document del 1356, fou construïda per Jaume II de Mallorca “per protegir la seva terra”, molt probablement vers el 1290, a conseqüència del conflicte amb els reis d’Aragó. Sembla, però, que fou la successora d’una torre molt més antiga, dita guarda Kercob, esmentada el 1068.
Era destinada a vigilar la costa i també dues antigues vies de comunicació entre el Rosselló i el Peraladès: a ponent, la de la vall de la Pava i de Sant Martí (per la qual l’exèrcit de Felip l’Ardit, repel·lit a Panissars, pogué franquejar per sorpresa l’Albera el 1285) i, a llevant, la que seguia la vall del Ravaner en direcció a Rimbau, a Vallbona, i el coll de Banyuls. (PP)
Torre
Secció i planta de la torre abans de la restauració de què ha estat objecte, Planta, a escala 1:400, d’aquesta torre i la seva relació amb el penyal que la sustenta.
R. Mallol, segons un aixecament del 1936 fet per l’arquitecte F. Mercader
Planta, a escala 1:400, d’aquesta torre i la seva relació amb el penyal que la sustenta.
R. Mallol, segons un aixecament del 1936 fet per l’arquitecte F. Mercader
Torre cilíndrica que té uns 20 m d’alçada, amb un mur d’1,60 m de gruix i un diàmetre intern de 4,60 m. A la banda de migdia, el fort pendent obligà a construir-hi un talús molt alt i potent a la base. La torre ha perdut el coronament; el contorn superior del mur actualment és irregular, a causa de l’enrunament.
El talús extern coincideix amb l’alçada de la cisterna que ocupa el soterrani de la torre, coberta amb volta cupular. És tallada a la roca en tot el costat nord i ha conservat l’enlluït. L’interior de la torre tenia dos alts espais coberts amb voltes cupulars. Només queda la inferior i unes restes de la curvatura de la superior.
La porta d’entrada és situada a llevant. És una porta amb llinda sobre dobles mènsules extradossades a cada costat, disposades en degradació i de grans proporcions. A tot el voltant i a nivell de la planta baixa s’obren set espitlleres molt llargues. Al sud-oest hi ha restes d’una obertura, amb dues grosses cartel·Ies a la base.
La torre fou construïda amb blocs de pedra de la mateixa muntanya, només trencats, de mides més aviat petites i de formes irregulars. Es col·locaren ben ajustats amb l’ús de rebles, lligats amb argamassa ferma. En alçades i intervals regulars hi ha forats de bastida. Els marcs de la porta i de les espitlleres han estat fets amb carreus perfectament tallats i polits. Al nord hi ha restes de murs d’una construcció adossada.
La torre de la Maçana és força semblant a la propera torre de Madaloc. Probablement, com aquella, tingué un coronament de merlets. Les portes d’aquestes dues torres de l’Albera són pràcticament idèntiques. Com que es tracta d’unes obertures de factura força singular, amb les seves mènsules enormes i desproporcionades, el detall permet suposar que les dues torres van ser construïdes en pocs anys de diferència. Cal tenir en compte que la torre de la Maçana és ben datada a l’època de Jaume II de Mallorca, cap a la darrera dècada del segle XIII.
Des de fa anys l’Associació per a la Restauració de la Torre de la Maçana d’Argelers, de la qual formen part persones de tots els pobles de la rodalia, ha treballat en la salvaguarda de la torre amb l’esforç voluntarista dels seus membres. Les obres han estat complicades, sobretot per la dificultat d’accés; hom ha hagut d’utilitzar un helicòpter per a portar materials. S’ha reparat la volta esquerdada de la cisterna i s’ha refet la part malmesa de la volta superior i del parament. S’ha aconseguit que fossin retornades unes peces desaparegudes de la porta, que s’ha pogut restaurar totalment. Les obres acabaren feliçment l’any 1993. (JBH-BR)