Resultats de la cerca

Probablement provenia d’una nissaga familiar de músics i estava emparentat amb Miquel Rosquelles, actiu com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona entre el 1669 i el 1684 Vers el 1770 era violinista de la catedral de Barcelona i el 1774 ingressà en la capella reial de Madrid En aquesta ciutat excellí com a intèrpret de concert, i actuà com a solista en els concerts que tenien lloc al teatre de Los Caños del Peral Escriví tres sonates per a violí i baix Hi ha tres compositors posteriors que probablement tenen algun parentiu amb Jaume Rosquelles i Miquel Rosquelles…

Començà a estudiar música per dedicar-se a la flauta, però finalment orientà la seva carrera vers la direcció d’orquestra Debutà el 1953 com a director al Teatre de Friburg, on ocupà la plaça de director permanent fins el 1959 Director musical de l’Òpera de Graz del 1959 al 1961, posteriorment exercí de director general de música a Hannover 1961-65 i de director de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg 1965-80 Entre el 1969 i el 1973 feu classes de direcció a la Folwang Hochschule d’Essen Entre les seves collaboracions amb diverses institucions musicals cal destacar la…

Doctor en teologia Degà de la catedral d’Oriola i vicari general sede vacante tres vegades rector de la universitat Publicà un Breve discurso apologético en defensa de la verdadera y lícita astrología 1613 i Defensa dominicana por la limpia concepción de María sin pecado original 1628 Deixà inèdita la seva obra més important ~1643 Diana desenterrada Antiguas memorias y breve recopilación de los más notables sucesos de la ciudad de Denia, desde su antiquísima fundación hasta el estado presente , recopilació que arriba fins el 1642, on mostra un concepte modern de l’arqueologia i l’epigrafia…

Sembla ésser un net de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas El 1280 comprà a la seva cosina Sibilla de Palou, esdevinguda comtessa d’Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví Mantingué llargs plets amb l’abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d’Empúries per a afermar-se en aquests dominis 1283-1316 El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona Des del 1300 s’associà amb el seu fill Ramon de Milany, que el succeí en el domini vers…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…

La seva capital Ngan-yang, al N de l’actual província de Henan, tingué un gran paper vers el s XII aC, i fou estudiada arqueològicament al començament del s XX Els Shang regnaren sobre una confederació de ciutats estat amb una triple estructura social formada pel rei, els funcionaris i el poble Adoraven la terra i altres divinitats naturals, a les quals oferien sacrificis humans Bé que la font principal de riquesa fou l’agricultura, la societat Shang fou prou rica per a suportar una estructura social diversificada La fosa del coure fou altament desenvolupada i fou descobert un…

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…

Com que no disposava de recursos econòmics que li permetessin d’imprimir les seves obres, vers el 1793 intentà de traçar caràcters amb un pinzell mullat de vernís sobre una planxa de coure i atacar posteriorment amb àcid les zones no escrites per tal d’obtenir un cert relleu de l’escriptura En assajar de treballar sobre una pedra calcària en lloc de sobre una planxa de coure, descobrí casualment que l’escriptura sobre la pedra aparentment sense relleu, retenia la tinta El 1802 introduí la litografia a París i, nomenat director de la Litografia Reial de Munic, el 1826 realitzà les…

De família de botiguers, s’inicià molt jove en les lletres Collaborà amb contes, tradicions, poemes i traduccions a La Illustració Catalana , Calendari Català , Lo Gai Saber , Feminal , Lectura Popular ,  L’Aureneta de Buenos Aires i La Llumanera de Nova York Publicà també el recull Tradicions religioses de Catalunya 1877, traduït al castellà el 1925, Fullaraca en prosa y vers  1879, el romanç històric La Verge del Merlet , la traducció de L’atmetller florit 1880, de Roumanille,  Ridolta aplech de poesias  1882 i l’assaig Breus consideracions sobre la dona 1886 Estigué casada…

Feu estudis eclesiàstics i exercí de vicari en diverses poblacions, fins que el 1912 fou nomenat rector de Vall-llobrega Com a escriptor, publicà diversos articles i poemes en publicacions gironines El Geronés , El Deber , El Faro  i, més assíduament, a Vida i barcelonines La Veu de Catalunya i Cu-cut Escriví el drama històric en tres actes i en vers  Cap d’estopes 1901 i la peça teatral en prosa Tartufisme El 1919, la collecció “Lectura Popular” recollí diversos dels seus poemes al volum Poesies 1919 Són composicions d’herència romàntica que prenen com a temes principals la…