Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Bielsa

Carrer de Bielsa (Osca)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la comarca de Sobrarb.
Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de Barrosa, és el…
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…
Àneu
Monestir
Antic monestir benedictí, situat al centre de la vall d’Àneu, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte…
Daroca
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, travessat pel Jiloca.
Envoltada d’una muralla medieval, entre els seus monuments sobresurt la collegiata romànica, reformada als s XV i XVI, on, a la capella gòtica dita dels corporals , és conservada la custòdia reliquiari d’argent daurat, obra de Pere Moragues 1384 El museu parroquial conté bones peces de pintura gòtica Martín Bernat, BBermejo, etc Fou reconquerida per Alfons I d’Aragó 1121 Ramon Berenguer IV, en canvi del reconeixement per part d’Alfons VII de Castella del seu títol de rei d’Aragó 1137, li prestà vassallatge per Daroca Fou seu de nombroses reunions de corts 1196, 1222, 1243, 1311 i 1338 En les…
Constantina
Ciutat
Capital de la wilāya homònima, Algèria.
És situada en una regió molt plana, sobre una plataforma enlairada que la fa accessible només per un costat Centre comercial d’una regió cerealista i nucli industrial amb producció de teixits, farina, cuir, maquinària, materials per a la construcció, tabac i productes alimentaris encara hi és molt estesa l’activitat artesanal Efectua el comerç amb l’exterior pel port de Skikda, però la influència d’Annaba en limita l’expansió comercial Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Université de Constantine, fundada el 1969 i Centre Universitaire de Recherches, d’Études et de…
Comença el judici del "cas Pretòria"
A l’Audiència Nacional de Madrid s’obre el judici del "cas Pretòria", sobre corrupció urbanística a Catalunya, descoberta el 2009 Els onze acusats, entre els quals hi ha l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, l’exdiputat Luis Andrés Garcia, Luigi PSC, i l’exsecretari de la Presidència 1980-90, Lluís Prenafeta, i l’exconseller Macià Alavedra, tots dos homes de confiança de l’expresident Jordi Pujol, s’enfronten a penes que oscillen entre divuit mesos i vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals per valor d’uns 45…
Acaba el judici del "cas Palau"
Després de tres mesos i mig de judici, iniciat l’1 de març, queda vist per a sentència el "cas Palau" Entre els acusats sobresurten l’expresident del patronat de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Fèlix Millet, l’exdirector administratiu Jordi Montull i la seva filla Gemma, exdirectora financera Per als dos primers, la fiscalia presidida per Emilio Sánchez Ulled demana catorze anys i nou mesos de presó i deu anys i deu mesos, respectivament, mentre que la pena imposada a Gemma Montull li permetria eludir la presó Per la seva banda, ni el Consorci on estan representades les…
unió
Història
Dret internacional
Conjunt dels estats units sota un únic sobirà.
Cal cercar-ne l’origen en la unió personal , purament dinàstica, lligada al sistema successori de les monarquies, en què cada nació mantenia la seva autonomia És el cas de la unió de Catalunya i Aragó al s XII corona catalanoaragonesa, a la qual foren incorporats encara els regnes de València i de Mallorca s XIII, o el cas de la unió d’Aragó, Castella, Àustria i el Sacre Imperi sota Carles I Carles V al s XVI Una de les darreres que existí fou la de Gran Bretanya i Hannover 1715-1890 Posteriorment tingué un cert relleu la unió real , situació internacional creada per l’adopció, per part de…
romanç
Literatura
Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.
El terme deriva del mot medieval francès roman , produït al s XII i que expressava primer simple versió a la llengua romanç de relats novellescs llatins, i tot seguit, els d’una literatura original en vulgar que desenrotllava, en vers —fonamentalment octosíllabs apariats— i, a partir del s XIII, en prosa, diverses matèries novellesques, molt especialment la bretona o artúrica, pròpia de l’anomenat roman courtois i elevada a una gran dignitat artística per Chrétien de Troyes i els seus seguidors, la qual fou compendiada en el cicle de Tristany i el corpus Lancelot-Graal i que generà els…
quint
Història
Cinquena part dels ingressos municipals que algunes ciutats catalanes, d’acord amb els termes de llurs cartes, pagaven a la tresoreria reial.
Des del final del s XVI els reis intentaren de posar en vigor i generalitzar aquest impost que havia caigut en part en desús Amb tot, Felip III, a les corts del 1599, renuncià a tots els quints endarrerits davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat Però a partir sobretot del 1612, el lloctinent de Catalunya tornà a posar una atenció especial en el cobrament de l’impost, i a partir del 1614 efectivament els ingressos de la tresoreria procedents dels quints començaren a augmentar El 1620, però, el lloctinent arribà a exigir el quint a la ciutat…