Resultats de la cerca
Es mostren 2433 resultats
Foto-Film Calella
Cinematografia
Entitat cultural creada el 1966 a Calella (Maresme) per aficionats a la fotografia i al cinema.
Des del començament muntà cursets d’iniciació, concursos de guions i activitats de caràcter expositiu, social, esportiu o lúdic El 1967 organitzà una sessió d’ amateurs catalans, després de la qual l’Ajuntament muntà amb l’entitat el Festival de Cinema Amateur, que es convocà anualment fins el 1975 Per la seva banda, l’entitat muntà el 1974 el I Certamen Internacional 9,5, després anomenat Certamen-Trobada internacional de cinema 9,5 el 2004 celebrà la seva trenta-unena edició que organitzà a partir del 1976 amb el Grup 9,5, creat dins l’entitat El mateix any 1974 s’edità la revista "Objetivo…
Rodalies de Catalunya
Servei ferroviari de rodalia de la Generalitat de Catalunya.
És gestionat per RENFE i utilitza la infraestructura d’ample ibèric de l’empresa pública ADIF , adscrita al Ministeri de Foment Tingué com a nom comercial Rodalies Barcelona, o Cercanías Barcelona , fins el 2010, any que el Ministeri de Foment traspassà el servei a la Generalitat de Catalunya Inicialment comprenia les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R3, R4 i R7, que transcorren principalment per l’ àrea de Barcelona i les comarques de la Selva, el Ripollès, la Cerdanya i el Baix Penedès, al llarg de la infraestructura ferroviària que es creà al final del segle XIX, gràcies a la iniciativa…
Masriera
Família d’artistes, originàriament argenters.
Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants…
Nicolau Raurich i Petre
Casa amb sol , per Nicolau Raurich i Petre
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…
Charles Lebon
Industrial francès.
Sense relació ni parentiu amb el descobridor del sistema d’obtenció de gas Philippe Lebon d’Humbersin , centrà la seva activitat en el negoci de la producció de gas i les xarxes de subministrament per a l’enllumenat A França, el 1847 fundà la Compagnie Centrale d’Éclairage par le Gaz per a les ciutats de Dieppe, Pont-Audemer, Honfleur i Chartres, empresa que el 1864 començà a cotitzar en borsa Tanmateix, gran part de la seva activitat la desenvolupà a l’Estat espanyol el 1841 obtingué de l’Ajuntament de Barcelona la concessió de l’enllumenat públic durant 15 anys Seguint els termes del…
Centre Atlètic Laietània

Centre Atlètic Laietània
Centre Atlètic Laietània
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Fundat el 1925 per Joan Zaragoza, nasqué com a secció del Grup Excursionista Layetana , del qual s’independitzà al cap d’uns quants anys Al gener del 1925, participà per primera vegada en una competició atlètica, el Campionat de Catalunya de cros organitzat a Mataró Entre el 1927 i el 1928 impulsà els primers campionats socials de pista i de cros, i durant els primers anys també organitzà el campionat del Maresme d’atletisme Els primers atletes rellevants especialitzats en salt d’altura i medallistes en campionats estatals foren Antoni Bonamusa , Pere Bombardó , Ernest Pons i…
Magda Bolumar i Chertó

Magda Bolumar i Chertó
Teresa Alario (CC BY-SA 4.0)
Pintura
Pintora.
Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la…
Passerell golanegre
Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda 1883, que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la…
baronia de Sacreu
Geografia històrica
Antiga jurisdicció senyorial centrada en el castell de Sacreu al sector del Maresme de la Serralada Litoral.
Actualment formaria part dels termes municipals d’Arenys de Munt i Vallgorguina Comprenia el castell de Sacreu , un veïnat dispers i dos molins Estava vinculada a la nissaga dels Goscons, feudataris dels Cabrera ja al segle XI, segons els estudis dels Drs Monreal i Udina Al segle XIII, els Arquer de Goscons heretaren els vincles i els drets senyorials sobre Goscons, Sacreu, Vallalta i les Planes, a més de la castlania de Montpalau, en casar na Brunissenda de Goscons amb Pere d’Arquer 1266, amb la qual cosa s’intitularen barons de Sacreu fins a la primera meitat del segle XIX, en què es van…
Pins
Veïnat
Veïnat del municipi d’Argentona (Maresme), situat al N del terme, prop de la riera de Riudemeia.