Passerell golanegre

Carduelis flammea (nc.)

Aquest rar passerell ja l’esmenta Vayreda (1883), que el considerava com a un rar visitant de comarques gironines a la tardor i a l’hivern, sense aportar-hi dades concretes. També hom té informació prou imprecisa sobre l’aparició d’exemplars en una temporada hivernal de la dècada dels quaranta, en el decurs de la qual se’n veieren a moltes localitats del Maresme i es capturaren alguns exemplars a Canyamars i Tordera. Les primeres citacions ben datades i segures no s’efectuaren, però, fins a l’hivern de 1959-60, durant el qual es produí una irrupció de passerells golanegres a la península Ibèrica; un exemplar va ser capturat cap al 20.10.59 a Castelldefels (Baix Llobregat), es va saber que aquest hivern se n’agafaren molts més exemplars i que un, com a mínim, va ser vist engabiat en un mercat de Collblanc (pla de Barcelona); aquesta irrupció abastà també les Balears, on se’n van veure a Mallorca, juntament amb lluers (Carduelis spinus), citació que constitueix la primera referència per a l’arxipèlag. Posteriorment se’n van tornar a citar en 2 localitats diferents a Mallorca, el 30.04.69 i l’01 .05.69, si bé, a causa l’elevat nombre de rareses vistes per l’ornitòleg estranger que va efectuar les citacions en el decurs d’una curta estada a l’illa, és aconsellable prendreles amb reserva. Recentment, a Illa (Rosselló) se n’anellaren 6 exemplars l’hivern de 1964 i la primavera de 1965 (un exemplar el 30.12.64, 2 el 16 i el 17.04.65 i 3 més el 21.04.65), si bé aquesta irrupció no va ser detectada més cap al S. Les darreres referències que hom posseeix d’aquesta espècie són: una captura a Artés (Bages) la tardor de 1977 i una altra de 4 exemplars per ocellaires de Badalona, la tardor de 1980. Tanmateix, aquesta darrera citació no ha pogut confirmar-se i tampoc no s’han vist més exemplars pels voltants, on un elevat nombre d’ornitòlegs efectuen observacions amb regularitat.

És evident que aquest passerell arriba accidentalment a les nostres latituds, especialment a la meitat nord dels Països Catalans, ja que mai no ha estat citat al País Valencià. Quan s’hi presenta ho fa en grupets, segurament més nombrosos i dispersos per més localitats del que sembla a primer cop d’ull. És probable també que, barrejats amb altres fringíl·lids i el passerell comú, passin molt desapercebuts.