Resultats de la cerca
Es mostren 3455 resultats
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies de Sant Francesc s XIII, Sant Joan Evangelista s XV i Santa Maria dels Miracles s XVI i la catedral nova des del 1604 Dels civils cal esmentar la…
Benaguasil

Municipi
Municipi del Camp de Túria, a l’esquerra del Túria.
El terme està dividit en una part muntanyosa i una part d’horta El regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia Major, ocupa 816 ha cebes, blat de moro, carxofes i taronges, amb tendència a augmentar El secà ocupa unes 1000 ha garrofers, oliveres, ametllers i erms Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament per llurs propietaris Hi ha una comunitat de regants i una cooperativa agrícola Disposa de petites indústries diversificades paper, tèxtil, construcció i una gran fàbrica de confecció La població, que augmentà en un 38% entre el 1900 i el 1950…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada pel riu Zêzere La…
Baixa Navarra
Història
Territori històric del País Basc, al vessant nord dels Pirineus.
Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país…
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i…
Angers
Ciutat
Capital del departament de Maine i Loira, al País del Loira, França, situada vora el Maine.
Antiga capital de l’Anjou, és un centre regional i mercat agrícola que es disputa la prioritat amb els de Nantes, Tours i Mans Alhora, s’hi ha desenvolupat un important centre industrial metallúrgia, electricitat, teixits, destillació de vins i licors, fotografia Université Catholique de l’Ouest, fundada el 1876 i Universitat Estatal Centre nacional de dansa contemporània Angers és també nus de comunicacions ferrocarril i carretera Antic centre polític dels andecaus , fou anomenada Iuliomagus en temps dels romans El 563 Xilderic I la prengué als saxons i l’annexionà al regne franc Al segle IX…
Alep
Exterior de la ciutadella d’Alep, segles XII-XIII, a Síria
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Síria, capital del muḥāfaẓa d’Alep, vora el Kuweik.
La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera camells, ovelles, ases i agrícola tabac, cotó, blat La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer tèxtil i transformador de productes agrícoles Nus de comunicacions i aeroport Universitat Seu metropolitana de diverses esglésies…
Ais de Provença
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Boques del Roine, França.
Nucli residencial, més que industrial maquinària agrícola, electrònica i balneari Universitat Turisme Des del 1948 s’hi celebra a l’estiu el Festival d’Ais de Provença, dedicat a l’òpera sobretot del segle XVIII —Mozart, Gluck—, però també de Rossini, etc Antic poblat gàllic, fou conquerit 123 aC pel procònsol romà C Sexti Calví Aquae Sextiae Màrius hi vencé els teutons 102 aC Fou assolada pels visigots 445, pels francs, pels longobards i pels musulmans 731 Fou arquebisbat segle VI Esdevingué capital dels comtes i, després, dels reis de Provença, dels casals de Barcelona i d’Anjou Jaume I…
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per exemple,…
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya
Agronomia
Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior.
Té la seu a Vilassar de Mar i actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació És integrada per més de 400 socis i més de 4 000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura El sector s’inicià el 1925, a Vilassar de Mar, quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys seixanta, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus La creació del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, el 1983, respon al desig de potenciar…