Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Carme Mayol Fernández
Arxivística i biblioteconomia
Professora i bibliotecària.
Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959 Treballà a la biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976 fins a l’actualitat, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991 És membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988 En 1995-2000 fou presidenta del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID Federación Española…
capdeguaita
Història
Auxiliar executiu d’alguns tribunals, com la cort del veguer de Barcelona o la cúria del governador i dels jurats de Mallorca, equivalent al saig
de les altres vegueries catalanes.
Les obligacions dels capdeguaites consistien a fer guaites de nit per la ciutat, desarmar qui portava armes contra les ordinacions municipals i detenir els delinqüents A Mallorca era nomenat pel governador amb el consell dels jurats el càrrec era generalment anual i tenia jurisdicció a tota l’illa El 1365 llur nombre fou limitat a quatre A Barcelona eren nomenats pel veguer per un trienni, segons que li ho permeteren les corts de Montblanc del 1333 a mitjan s XV els capdeguaites foren tres un era nomenat pel rei, un altre pel veguer i el tercer pels consellers de la ciutat El…
Guerau de Requesens i de Relat
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill probable de Lluís de Requesens i de Montoliu, senyor d’Altafulla i de la Nou, i d’Elfa de Relat Era canonge prepòsit de Lleida i conservador de la universitat Fou elegit bisbe de Lleida el 1380, però actuà com a electe fins el 1387 a causa de les tibantors amb el papa d’Avinyó Climent VII Fundà la capella gòtica de l’Epifania, a la seu vella Convocà dos sínodes i feu diverses disposicions litúrgiques El 1392 assistí al consell especial convocat a Barcelona per Joan I per tractar dels afers de Sardenya i d’una possible expedició Se li atribueix el poema Lausor de la Divinitat…
,
Luis de Exea y Talayero
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador aragonès.
Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa Fou batlle general d’Aragó 1641, lloctinent de la cort de justícia d’Aragó 1643, advocat fiscal i patrimonial del regne 1647, jurat en cap de Saragossa 1651, regent de la cancelleria 1652, regent del Consell d’Aragó 1660 i justícia d’Aragó 1677 És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda 1644, Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae 1668 i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis 1678 Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín…
Arxiu del Consolat de Mar de Barcelona
Conjunt de la documentació produïda pel consolat de mar de Barcelona.
La part que ha pogut ésser salvada es troba repartida actualment entre la Biblioteca de Catalunya 79 volums, l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 17 volums, procedents de la biblioteca de l’historiador Francesc Carreras i Candi i l’Ateneu Barcelonès 24 volums La documentació coneguda comença l’any 1401 i continua fins l’any 1714 Els llibres salvats es refereixen a privilegis i ordinacions, deliberacions del Consell dels Vint, registre de lletres, pariatge, àpoques i albarans, matrícula de mercaders, capbreus, obres de la drassana, processos, seguretats, caucions i…
Magí Brufau i Estrada
Avicultura
Veterinària
Veterinari, pioner de l’avicultura científica a l’Estat espanyol.
Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus 1948-75, a la qual donà un gran impuls Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus D’ençà de la seva fundació 1962, fou vicepresident de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona 1980, president de la Federació de Collegis de Veterinaris de Catalunya 1981 i, d’ençà del 1982, cap de servei del…
Rinaldo Miranda
Música
Compositor i crític musical brasiler.
Estudià piano i composició a l’Escola de Música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro UFRJ Fou crític musical del diari "Jornal do Brasil" Autor sobretot d’obres per a piano i orquestra de cordes, ha estat premiat per algunes de les seves composicions, entre les quals destaquen Variações Sinfónicas 1981, per a orquestra, Tres Momentos para Violoncello Solo 1986, tercer premi del Consell Internacional de Composició de Budapest i Sinfonia Horizontes , composta en commemoració dels 500 anys del descobriment d’Amèrica i primer premi en el Concurs Nacional de Composició el 1992…
Oskar Söhngen
Música
Musicòleg alemany.
Es doctorà en filosofia a la Universitat de Bonn 1922 i es llicencià en teologia a la de Marburg 1924, centre on també assistí a lliçons de musicologia amb Hermann Stephani Exercí de sacerdot a Colònia 1926-32, fou vicepresident del Consell de l’Església Evangèlica 1951, organitzador del Festival de Música Religiosa Alemanya a Berlín 1937 i responsable de Nou llibre d’himnes evangèlics 1949 A partir del 1935 fou professor de música litúrgica a l’Escola Superior d’Educació Musical i de Música Religiosa de Berlín -des del 1945, Escola Superior de Música-, on esdevingué professor…
esparter
Història
Menestral que treballava l’espart.
Els gremis d’esparters eren molt importants al País Valencià El gremi de València —amb primeres ordinacions datades del 1373— era unit amb el d’espardenyers espardenyer el 1863 es transformà en Societat Industrial i Filantròpica Tenien fama els esparters d’Alacant corders d’espart, Crevillent, Asp i Bétera A Barcelona els esparters eren representats al Consell de Cent des del s XV formaven la confraria de Sant Bernardí de Siena, una corporació forta i activa amb mestres rics, que fruí de cohesió interna fins el 1831 conservà la pràctica gremial del repartiment de la primera…
Miscel·lània d’Estudis Bagencs
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre d’Estudis del Bages.
Es fundà el 1981 amb un “Homenatge al farmacèutic Dr Antoni Esteve i Subirana”, com a conseqüència del buit editorial que existia i gràcies al suport de l’Ajuntament de Manresa De periodicitat irregular, a la dècada del 1990 rebé l’ajut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages Hi participen estudiosos del Bages, principalment, amb la voluntat de difondre i fer conèixer les recerques sobre aquesta comarca catalana Inclou temes referits al món industrial i farmacèutic, la salut pública i l’arqueologia Hi destaquen estudis com “La crisi de l’Edat…