Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques No obstant…
Joan Iglesias i España
Medicina
Cirurgià.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona i treballà a l’Hospital Militar com a practicant Inicià l’activitat professional arran de la primera invasió de la glànola a Catalunya Del 1836 al 1839 treballà com a primer primer metge dels batallons de la milícia de Barcelona i més tard fou metge de les presons nacionals Arribà a Puerto Rico el 1844 i s’establí a Mayagüez després passà a Añasco i Aguadilla El 1856 el governador de l’illa el destinà a Arecibo, Camuy i un altre vegada a Aguadilla amb la finalitat de combatre una epidèmia de còlera a l’illa El 1866 s’establí a Ponce, on…
Carles Cordón i Cardó
Medicina
Oncòleg.
Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita…
Domènec Umbert i Vilaseró
Folklore
Constructor de gegants.
El 1929 entrà d’aprenent en una fàbrica de joguines de Sant Andreu de Palomar, on aprengué les tècniques més antigues de treballar el cartó tot fent cavalls A partir del 1952 passà a treballar al taller d’Escalé i Lluís Sabadell Allí desenvolupà la seva faceta artística a part d’algun gegant o capgròs, es dedicà sobretot a fer maquetes per a arquitectes, escenografies per a teatre i cinema, etc El 1967 tenia un taller de maniquins propi L’arribada de noves tècniques i del polièster provocà un canvi en la seva manera de treballar, tot i que no deixà la tècnica artesanal del cartó La seva…
José Manuel Pugnaire Hernández
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universidad Central de Madrid l’any 1953, s’especialitzà en dret processal civil i penal i en dret concursal suspensió de pagaments i fallida Del 1968 al 1969 fou secretari judicial del jutjat d’Inca Mallorca, i des del 1969 fins al 1992 de diversos jutjats de Barcelona L’any 1992 obtingué el càrrec de secretari judicial de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 1994, i després el càrrec de secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 2000 Entre les seves obres…
Jaume Arnella i París

Jaume Arnella
Jaume Arnella
Música
Cantant i instrumentista.
La seva carrera professional començà el 1967 amb el Grup de Folk, formació amb la qual enregistrà dos discos Posteriorment formà part de grups emblemàtics de l’escena de la música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix i l’Orquestrina Galana El 1973 inicià la seva carrera en solitari collaborant assíduament amb el pianista Rafel Sala A partir del 1987 s’ha dedicat a cantar romanços tradicionals i de composició pròpia De la seva àmplia discografia cal destacar Cançons de vi i de taverna 1975, Eròtica monàstica 1995, La raó al desig 1997, sobre textos de poetes catalans…
David Cardús i Pascual

David Cardús amb una màquina centrifuga dissenyada per ell mateix per estudiar els efectes estàtics de la gravetat artificial sobre els diversos sistemes orgànics del cos humà
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
Graduat en medicina per la Universitat de Barcelona 1949, realitzà estudis de postgraduat a França i Anglaterra Residí als EUA des del 1957, on estudià matemàtiques a la Universitat de Michigan i fou professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University Houston Les seves recerques se centraren en la fisiologia de l’exercici i de l’espai collaborà en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, la medicina de la rehabilitació i les aplicacions informàtiques a la…
Lluís Puig i Ferriol

Lluís Puig i Ferriol
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà El heredero fiduciario 1965, El albaceazgo…
Prudenci
Literatura
Poeta cristià i apologista.
Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense, però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians” Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon , ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs l' Apotheosis, sobre la divinitat de Crist l'…
Núria Pompeia

Núria Pompeia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom amb què fou coneguda la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Vilaplana i Boixons.
Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…
,