Resultats de la cerca
Es mostren 3134 resultats
Mercè Pàniker i Alemany

Mercè Pàniker i Alemany
© Família Pàniker
Economia
Empresària i activista social.
Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1943, s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 Pániker SA, que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974 El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero AQEIC, que presidí a la primera meitat dels anys setanta En 1975-77 fou presidenta de la Unió Internacional…
Salvador Reguant i Serra
Geologia
Geòleg, especialitzat en estratígrafia.
Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…
Miquel Pueyo i París
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Lingüista i polític.
Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…
,
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Historiografia
Historiadora medievalista.
Llicenciada en filosofia i lletres 1963 i doctora en història 1984 per la Universitat de Barcelona, el 1972 s’incorporà a la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques , de la qual fou nomenada d’Investigadora Científica 1989 i Professora d’Investigació 2002, organisme del qual fou directora del 1985 al 1994 Membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1992, també en fou presidenta del 2006 al 2014 Estudià especialment els aspectes econòmics i les relacions mercantils de Catalunya als segles XIV i XV i, darrerament, la…
Joan Colom i Altemir

Fotografia de Joan Colom, El carrer (1961)
© Joan Colom/MNAC
Fotografia
Fotògraf.
De jove es guanyà la vida com a comptable, mentre aprenia fotografia de manera autodidàctica El 1957 es féu membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya AFC i l’any següent guanyà el 7è premi al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia El 1960 participà en la creació del grup artístic El Mussol Interessat pel “barri xino” com era conegut aleshores el Raval, barri on havia nascut i les zones més marginals de Barcelona, des del 1958, dedicà bona part del seu temps a fotografiar —a voltes, a enregistrar en súper-8—, escenes de carrer, amb la particular tècnica de disparar a l’alçada de la…
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
Ricard Fornesa i Ribó

Ricard Fornesa
Universitat de Barcelona
Economia
Empresari i financer.
Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1955, durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona El 1979 fou elegit president d’ Aigües de Barcelona, Societat General d’ –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006 El 1990 i després de la fusió de la Caixa de Pensions…
Shigeru Ban

Shigeru Ban
© Universitat de Keio
Arquitectura
Arquitecte japonès.
Estudià als Estats Units, al Southern California Institute of Architecture i, des del 1980 a la Cooper Union de Nova York Treballà al despatx d’Arata Isozaki 1982-83 i s’establí pel seu compte el 1985 a Tòquio La voluntat d’incorporar materials no convencionals en el camp de la construcció centrà unes investigacions que el dugueren el 1989 a utilitzar una estructura de tubs de paper PTS a l’Exposició de Disseny de Nagoya, i que aplicà per als refugiats del conflicte de Ruanda 1994 quan l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ACNUR l’incorporà com a consultor Construí també…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, més conegut pel nom de conde de Romanones.
Advocat, fill d’una família aristocràtica de terratinents amb interessos en la mineria, s’incorporà al partit liberal, i des del 1888 fou diputat per Guadalajara, província on tenia les propietats agràries familiars Fou nomenat comte de Romanones el 1893 i gran d’Espanya el 1911 Regidor i alcalde-president de l’ajuntament de Madrid, el 1901 rebé la cartera ministerial d’instrucció pública En la lluita entre Moret i Montero Ríos per la successió de Sagasta, sostingué el primer, però, alhora, començà a constituir el seu propi grup, que dotà d’un òrgan d’expressió, el Diario Universal 1903 En…