Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Luciano Casali
Historiografia
Historiador italià.
Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus llibres destaquen…
Dino Risi
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César, Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988, Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i…
Edgar Faure
Política
Dret
Advocat i polític francès.
S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’Edgar Sanday i…
André Beaufre
Història
Militar
General francès i escriptor especialitzat en estratègia.
Estudià a l’Acadèmia de Saint-Cyr Participà en el desembarcament aliat al nord d’Àfrica el 1942 i serví a la Indoxina 1947-48 i 1951-52 Designat cap del grup d’estudis tàctics interaliats, cooperà a la creació de les idees estratègiques de l’OTAN El 1955 anà a Algèria, i el 1956 comandà l’exèrcit francès en l’expedició a Suez Cap de l’estat major adjunt del SHAPE 1958, representà França en el grup permanent de l’OTAN a Washington Deixà l’exèrcit el 1961 Entre altres obres, és autor d’ Introduction à la stratégie 1963, Dissuasion et stratégie 1964, Le Drame de 1940 1965, L’OTAN et…
Jurgis Baltrušaitis
Història
Art
Historiador lituà de l’art.
S'exilià amb motiu de l’ocupació soviètica Enuncià la llei de l’esquema anterior de les formes romàniques, i defensà la teoria que l’art medieval d’Occident té arrels orientals És autor de La stylistique ornamentale dans la sculpture romane París 1931, Art sumérien, art roman París 1934, Problème de l’ogive et l’Arménie París 1936, L’église cloisonnée en Orient et en Occident Bruges 1941 i La troisième sculpture romane 1958 Estudià a fons l’evolució dels termes fantàstics i simbòlics a través de l’art medieval en obres com Le Moyen Âge fantastique 1955 o Réveils et prodiges 1960…
Jean Leclerq
Cristianisme
Medievalista francès.
Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions…
René Lafon
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità d’expressió francesa.
Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus 1948, en els seus nombrosos treballs més de dos-cents es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle 1943 Publicà també estudis de vocabulari tant basc com georgià o caucàsic en general, etc, de literatura amb traduccions…
Stan Golestan
Música
Compositor i crític romanès.
Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V d’Indy, P Dukas i A Roussel Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", collaborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" 1905 Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa Compositor de gran…
Gustave Samazeuilh
Música
Compositor i crític musical francès.
Estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy, E Chausson i P Dukas S’aventurà en la difícil tasca de combinar el wagnerisme de D’Indy i l’antiwagnerisme de C Debussy En aquesta línea compongué, sobretot, peces per a orquestra, com Chant d’Espagne 1925 o Le cercle des heures 1933, i peces de música de cambra, com el Quartet en re menor 1900 o Esquisse d’Espagne 1925 Feu també moltes transcripcions per a piano d’obres d’E Chabrier, E Chausson, C Debussy, H Duparc, G Fauré o C Franck, així com traduccions de llibrets de F Schumann, R Wagner o R Strauss Plasmà la seva activitat crítica…
Louis Ganne
Música
Compositor i director francès.
Fou alumne de Dubois i Massenet composició i de Franck orgue al Conservatori de Música de París, on guanyà el primer premi d’harmonia Com a compositor de ballet debutà amb Les sources du Nil al Folies Bergère, el 1882 Phryné 1896 és la seva obra més important en aquest gènere És conegut sobretot per les marxes Marche lorraine 1887 i La père la victoire 1888 Després d’intentar debutar com a compositor d' opéra-comique amb Rabelais 1892, continuà amb les operetes Les Colles des Femmes 1893, Les saltimbanques 1899 i Hans, le jouer de flûte 1906 Dirigí els balls de l’Òpera de París i…