Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Territori regit per un comte el nucli del qual comprenia les conques de l’Éssera i de l’Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.
És probable que el primer comte de Pallars-Ribagorça fos Guillem I de Tolosa vers el 806, quan la regió, un cop alliberada del domini sarraí, passà directament sota el domini dels comtes tolosans Això no obstant, els primers comtes de Pallars-Ribagorça dels quals es té notícia són Bigó 806-816 i Berenguer I de Tolosa 816-833 Vers el 833 imposà el seu domini polític sobre la regió el comte aragonès Galí II ~833-~848, que seria desposseït per Frèdol I de Tolosa 848-~852 Frèdol fou succeït vers el 852 pel seu germà Ramon I de Tolosa ~852-863 i el fill d’aquest Bernat II de Tolosa 863-~872 La…
cinema italià
Cinematografia
Cinema realitzat a l’estat italià.
Les seves primeres manifestacions, paralleles a les d’altres països, s’originen al final del segle XIX amb Arrivo del treno nella stazione di Milano 1896 Després adoptà ràpidament el caràcter monumentalista i espectacular que el caracterizà en la seva primera etapa L’any 1904 l’inventor Filoteo Alberini formà, juntament amb Santoni, la productora Manifattura Cinematografica Alberini e Santoni, realitzadora de La presa di Roma 1905, film que inaugurà la sèrie historicoespectacular continuada per Gli ultimi giorni di Pompei 1908, d’Arturo Ambrosio, Spartaco o il gladiatore della Tracia 1912, de…
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…
literatura
Literatura
Activitat intel·lectual centrada en l’estudi de la producció literària.
A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…
Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Carrera militar i activitat com a enginyer Inscrit al registre civil amb el nom de Josep-Francesc, era fill d’una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli Estudià a Vilanova fins a quinze anys, edat en què ingressà a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara Castella, d’on, com a tinent 1880, fou enviat primer a Madrid i després a Barcelona Inicià aleshores estudis d’enginyeria civil, interromputs pel seu ascens a capità 1882, arran del qual fou destinat a Sevilla i després a Lleida, on ocupà la comandància d’enginyers militars Ascendí fins a tinent coronel, i es casà amb…
Generalitat de Catalunya
Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya (1931-33), amb membres del govern, parlamentaris i autoritats militars
© Fototeca.cat
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
Des dels inicis fins a la dictadura franquista Rep el nom de la institució de govern de Catalunya d’origen medieval i suprimida el 1714 coneguda també amb el nom de diputació del general Fou creada per l’abril del 1931, després de la proclamació de la República Catalunya Reconeguda pel govern provisional de la República el 21 d’abril de 1931, les relacions entre ambdues institucions foren determinades pel decret del 9 de maig de 1931 Pel decret de la Generalitat que començà a publicar un Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya del 28 d’abril de 1931 —al qual seguí la formació d’un…
regne de Nàpols
Història
Antic regne d’Itàlia, que comprenia tota la Itàlia del sud i Sicília.
Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
Signe de Pere Miquel Carbonell i de Soler en un registre de signes autògrafs dels diversos escrivans reials
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Historiador i humanista.
Vida i obra El 3 de març de 1458 fou nomenat notari públic pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó A la mort de Jaume Garcia, Joan II el nomenà arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona 9 de desembre de 1476 Posteriorment fou confirmat en el càrrec per Ferran II S’inicià, així, la nissaga dels Carbonell com a arxivers reials, que tingué continuïtat en el seu fill Francesc Barcelona 1461 — , coarxiver des del 1483 i arxiver en 1518-30, i en el seu net Pere Miquel coarxiver des del 1519 Des d’aquell càrrec, Pere Miquel Carbonell realitzà diversos catàlegs i inventaris Durant els conflictes urbans…
, ,
Santa Maria de Castellet (Sant Vicenç de Castellet)
Art romànic
Situació Vista parcial de l’edifici on es pot veure un fragment de l’absis romànic, a l’indret del qual ha estat construïda una escala F Junyent-A Mazcuñan L’església es troba dintre el recinte del castell, al costat mateix de la torre Long 1°51’04” - Lat 41°39’50” Per a entrar-hi cal que el visitant demani la clau als ermitans Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellet de Bages, en el mateix puig on s’aixecava el castell Degué ser inicialment una capella castellera fins que es convertí en un santuari marià El lloc de Castellet és documentat des del 1001…
Castell de Conat
Art romànic
Situació Planta baixa de la torre sobirana, restaurada fa alguns anys, que ocupa el tercer nivell, el més alt, d’aquest malmès castell ECSA - A Roura Conat és a 5 km de Rià i es troba just a la confluència de les riberes de Noedes i d’Orbanyà, de les quals es forma la ribera de Callau El poble és emplaçat en el punt menys obac d’aquesta vall força estreta, enfondida i ombrívola Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Hom pot arribar al poble de Conat partint de Prada per la carretera N-116 en direcció a Andorra A 2 km, en el barri del Pont de Rià, surt la carretera D-26…