Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat d’història, per la Universitat de Barcelona 1959 Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-76, on el 1980 es doctorà en arqueologia, i conservador del Museu Arqueològic de Barcelona des del 1960, que entre el 1987 i el 1997 dirigí Prengué part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’En Ferran, a Argençola, i la de la villa romana dels Ametllers , a Tossa de Mar, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs El 1959 començà a excavar i a estudiar els sepulcres…

Estudià al conservatori de Perpinyà De molt jove actuà en formacions simfòniques i de música lleugera i formà una orquestra pròpia, que dirigí durant prop de trenta anys i amb la qual aconseguí notorietat Des de la publicació del disc Canta Perpinyà 1963, poemes musicats de Jordi-Pere Cerdà , interpretà i enregistrà sempre en català, i destacà la seva collaboració amb el poeta i rapsode Joan Cayrol Vinculat a la Nova Cançó , hom el considera l’introductor d’aquest moviment a la Catalunya del Nord, on actuà arreu També fou invitat a les televisions francesa i catalana El seu…

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget,  Casa…

Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de…

Estudià a Montserrat 1778 Fou mestre de capella a les catedrals de la Seu d’Urgell 1780-81, de Girona 1781-85 i de Còrdova 1785-1822 i al convent de La Encarnación de Madrid 1787-89 Gràcies a unes bones assignacions i emoluments econòmics de la catedral cordovesa es pogué dedicar a viatjar A Barcelona, Madrid, Saragossa i altres llocs, cercà bons músics a fi de contractar-los per a aconseguir un lluïment més gran de la capella musical de la seu cordovesa L’obra de Balius és extensísima i consta d’unes 435 composicions, que es conserven a diversos arxius de catedrals i monestirs de la…

Obrer picapedrer, ingressà al Partido Comunista de España i anà a l’URSS, on treballà i estudià a l’acadèmia Frunze 1932-35 Durant la guerra civil de 1936-39 fou un dels caps del cinquè regiment, i es destacà en la defensa de Madrid Cap de l’onzena divisió dita la divisió Líster i del cinquè cos d’exèrcit, tingué un paper important en les batalles de Guadalajara i de l’Ebre S'exilià a l’URSS i obtingué el grau de general dels exèrcits soviètic, polonès i iugoslau per la seva participació en la Segona Guerra Mundial Membre de la direcció del PCE, el 1970 hi trencà per discrepància amb la…

Estudià a Viena Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general 1796 Es distingí a les batalles de Marengo 1800 i Austerlitz 1805 i en la invasió del regne de Nàpols 1806 Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme 1808, per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador…

Dedicada a l’estudi i a la divulgació de l’art contemporani, collaborà en diverses publicacions catalanes i estrangeres, i fou crítica d’art a Destino i La Vanguardia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1970-74 i de l’escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró 1971-75 Realitzà el muntatge de diverses exposicions Maillol, Gargallo, Matisse, etc Catedràtica de llengua i literatura franceses de la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’entre les seves publicacions és especialment remarcable la seva tesi doctoral sobre Francis Picabia 1985, obra bàsica per a…

Quart príncep de Condé, anomenat el Gran Condé Comandant, a vint-i-dos anys, de l’exèrcit que combatia els espanyols a la frontera nord, els derrotà al Rocroi 19 de maig de 1643 Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l’atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV 1647 El 1648 derrotà els espanyols a Lens, cosa que afavorí la conclusió dels tractats de Westfàlia Durant la guerra de la Fronda, primerament combaté la revolta dels parlamentaris 1648-49 després, ressentit pel poder de Mazzarino, encapçalà la…

El castell de Vilademany era situat al lloc actualment ocupat pel mas Forroll, llindant amb l’indret de Vilobí d’Onyar i adossat a la capella de Sant Jaume de Vilademany Aquesta capella i la capella també romànica de la Mare de Déu de Vilademany són les úniques que conserven el locatiu Vilademany No és fins al segle XII que trobem referències documentals del llinatge Vilademany L’any 1121, segons un document del Liber feudorum maior , Pere Ramon de Vilademany feia de testimoni en un jurament de fidelitat retut per Berenguer, fill de Teresa, al comte Ramon Berenguer III per diversos castells…