Resultats de la cerca

Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Lluïs Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Santa Pau del Camp, on, molt jove, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l’orde benedictí, i després professà al monestir de Sant Salvador de Banyoles, d’on fou traslladat després al de Sant Cugat del Vallès Estudià filosofia i teologia i, més tard, passà a Cervera, on es doctorà en filosofia En tornar a ser destinat al monestir de Sant Cugat, l’abat Azara l’envià a Roma, on estudià llengües…

Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals, i arran del 2008 realitza una intensa activitat pedagògica en pro de la Memòria Històrica Ha publicat obres d’assaig i estudis en…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

Llicenciat en filosofia 1975 i en història moderna 1978 per la Universitat de Barcelona, i en enginyeria de l’energia per la Universitat Politècnica de Catalunya 1979, l’any 1986 es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona Professor associat de ciències polítiques a la Universitat de Barcelona 1987-91 i a la Universitat Pompeu Fabra 1991-93, des del 1993 és catedràtic de ciència política en aquesta universitat, on ha ocupat també nombrosos càrrecs Centra la seva reflexió en l’articulació del poder polític en les democràcies plurals i obertes actuals, que l’han portat a analitzar…

Doctor en ciències econòmiques i empresarials, ha estat catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Cantàbria i assessor de diverses empreses i patronals, com la CEOE Militant del Partido Popular , José María Aznar el nomenà el 1996 secretari d’estat d’Economia, des d’on tingué un paper decisiu per a l’entrada d’Espanya a la moneda única tres anys més tard Després de les eleccions generals del 2000 fou designat ministre d’Hisenda, càrrec que ocupà fins a la derrota electoral del PP en els comicis generals del 2004 Membre de l’executiva, és un dels principals dissenyadors dels…

Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…

Nascut a Marsella, el mateix any del seu naixement tornà amb la seva mare a Barcelona, on cresqué Ingressà a les Joventuts Socialistes Unificades, de les quals fou secretari de propaganda, i combaté en la Guerra Civil Espanyola Exiliat, després de passar pel camp de concentració de Sant Cebrià, s’embarcà el mateix 1939 en el primer vaixell d’exiliats republicans cap a Mèxic, on es dedicà a ocupacions diverses del 1940 al 1945 fou jugador de futbol professional i en 1945-46 entrenador Participà en la creació del Partit Socialista Català  1941, del qual fou també membre actiu Interessat per l’…

Orfe de pare, la seva família passà per situacions de precarietat econòmica que el jove Letamendi ajudà a palliar tot fent classes particulars de matemàtiques Estudià medicina a Barcelona 1845-52 i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba El 1854 aconseguí una plaça d’ajudant a la facultat de medicina de Barcelona i el 1857 obtingué la càtedra d’anatomia Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics El seu nom sonà aviat per la seva eficaç intervenció durant una epidèmia de còlera Ràpidament desenvolupà un important currículum en la…

Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka  i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…

Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI…