Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Karl Engel
Música
Pianista suís.
Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’obra d’aquest…
Marija Veniaminovna Judina
Música
Pianista i professora russa.
Tot i que es dedicà principalment a la carrera concertística, dugué a terme nombroses activitats dins del món musical Fou alumna del Conservatori de Música de Sant Petersburg 1912-21, on estudià direcció, música coral, interpretació vocal i música religiosa i on tingué com a professors més destacats A Jesipova, V Drozdov i F Blumenfel’d Fou professora d’aquest centre 1921-31 i del Conservatori de Moscou 1936-51 En aquest darrer impartí, a més, cursos de cant, camp en el qual feu aportacions originals A partir del 1951 exercí la docència a l’Escola de Música Gnessin de Moscou Com…
Alexandre Vilalta
Música
Pianista català.
Fill del també pianista Emili Vilalta, fou deixeble de CG Vidiella i de F Marshall i, al Conservatori de Música de Barcelona, de Lluís Millet i de JB Pellicer Com a concertista, actuà arreu d’Europa, especialment a França i Bèlgica, i al continent americà Durant els anys previs a la Guerra Civil destacà com a membre de diversos conjunts de cambra i tingué un paper important en l’ambient musical català Collaborà amb l’Orquestra Pau Casals i amb la Banda Municipal de Barcelona També prengué part en els concerts dedicats a M de Falla 1926 i I Stravinsky 1933, que tingueren lloc al…
Liliana Maffiotte i Olivencia
Música
Pianista i pedagoga catalana.
Estudià al Conservatori del Liceu amb M Llatas i posteriorment amplià la seva formació amb M Canals, P Barbizet, A Mazzatti i M Deschaussées Guanyà la Medalla d’Or del Concurs Internacional "Viotti" d’Itàlia 1965 i la primera medalla del Concurs Maria Canals 1971 L’any 1983 obtingué el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura espanyol per l’enregistrament d’un disc amb obres de F Poulenc i E Satie Molt vinculada a la música contemporània, ha estat convidada a participar en diversos festivals internacionals, com els de Venècia, l’Havana, Ginebra, Minsk, Barcelona o París…
Jean Hubeau
Música
Pianista i compositor francès.
A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F Weingartner És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pellícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres Al mateix…
Antoine François Marmontel
Música
Pianista i professor francès.
Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la…
Imagen y Sonido
Cinematografia
Revista mensual publicada a Barcelona per Casa Aixelà entre el 1963 i el 1975.
La fundà i dirigí J M Casademont, al costat de P Figuera i en sortiren 142 números Hi collaboraren, entre altres, G Querol, J M Serraclara, J F de Lasa, J Palau, A Contel, J Serra i Estruch, A Kirchner, J Angulo, J M Baget, S Lluch, E Ripoll i Freixes, J Peñarroja, M Torruella, A Udina, J Planas, A Colomer, J Borràs, R Gubern, S Ponsatí, J Pineda, À Comas, J Fina, Xavier-Daniel i J Romaguera Amb el subtítol "Revista de los medios y procedimientos audiovisuales", s’ocupa de manera equilibrada i crítica de l’actualitat en fotografia, cinema, música, so, televisió i còmics, i també…
Josep Maria Argemí i Fontanet
Cinematografia
Director i productor.
Vida Enginyer tèxtil Obsessionat per repetir l’èxit d’ El Judes 1952, Ignasi FIquino amb un altre film de temàtica religiosa, s’associà amb Iquino per produir La legión del silencio 1955, un argument original de Jordi Illa –parent d’Argemí–, José Antonio de la Loma i Lluís Josep Comeron, que finalment fou assumit per la productora madrilenya Yago Films i dirigit per José María Forqué i José Antonio Nieves Conde Fruit d’aquesta experiència negativa, el 1955 creà la seva pròpia empresa, Ediciones Cinematográficas Argemí ECA Films, amb la qual produí dos guions de Comeron i Illa, i debutà com a…
Enric Fernández i Gual
Cinematografia
Periodista i crític.
Vida Era nebot d’Adrià Gual Com a crític signà Enric F Gual i publicà en el setmanari "Gràcia – Rambles" 1934 i a les revistes "Art" 1934-35 i "Espectáculo" 1936 També fou un membre destacat del FAD 1935 Després de la guerra civil, s’exilià amb el seu fill Pere Fernández i Miret, primer a França i després a Mèxic, i es naturalitzà mexicà Allí fou conferenciant, professor i crític d’art en diaris i revistes a "Quaderns de l’exili" escriví dos articles sobre el cinema a Catalunya i les possibilitats d’un cinema català el 1945, i publicà catàlegs i monografies de…
Josep Solà i Guardiola
Cinematografia
Editor i comerciant.
Vida Exercí durant dos anys 1910-12 la direcció artística d’"Arte y Cinematografía" Després creà el 1912 i amb el seu germà Eduard, la revista "El Mundo Cinematográfico", publicació que durant més de dotze anys defensà els interessos del cinema espanyol D’altra banda, i amb la collaboració de Victoriano Saludes Soca i el suport de Carles Maristany, el 1919 impulsà la creació de Metropilitan, entitat constituïda amb el propòsit d’edificar el cinema Coliseum inaugurat el 1923 sota la seva gerència Seguint les petjades del seu germà, representant de l’Éclair i d’altres marques estrangeres, el…