Resultats de la cerca

Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel

Escrits probablement entre el 700 i el 600 aC, contenen comentaris als himnes vèdics, descripcions del ritual sacrificial i pregàries, i són destinats a servir de guia per al cerimonial dels bramans Donaren lloc a un corrent de la teologia postvèdica, caracteritzat per una evolució vers el ritualisme, i relacionat amb un creixement del poder sacerdotal Representen la prosa més antiga en una llengua indoeuropea, bé que no tenen gaire mèrit literari

Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili

Fou deixeble de Saussure, del qual recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale 1916 Professor a la Universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française 1909, Le langage et la vie 1913 i Linguistique générale et linguistique française 1932 Bally entén l’estilística com l’estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat

Montanyes Regalades es definí en la seva presentació al núm 1 com l’òrgan de l’escola felibrenca Lo Canigó, on es conjuminava la reivindicació de la tradició, de la llengua i la història pròpies amb un sentiment patriòtic francès Més de la meitat dels treballs publicats foren de caràcter històric i historicoartístic, i entre els seus collaboradors destacaren Joan Capeille, Felip Torreilles, Josep Calmette i Juli Delpont, el director de la revista

Els més coneguts són els procedents del Nou Testament magníficat, benedictus i Nunc dimittis Actualment i de manera més general, el terme s’usa per a designar qualsevol himne de caràcter religiós, en llengua vulgar, versificat i amb una melodia simple, destinat a l’ús d’una comunitat cristiana En aquest sentit, el càntic representa l’essencial del cant comú, tant a les esglésies protestants com a les catòliques, després de la Contrareforma

Fundador del Journal Illustré des Pyrénées-Orientales , que dedicà una gran atenció a la llengua catalana, imprimí també Le Courrier Franco-Espagnol , La Gazette des Pyrénées i Perpignan-Illustré Fou membre de la Société d’Études Catalanes des de la seva fundació 1906 Publicà Le songe de Grand-Mère, Le Sacrifice d’un Ange, La Dame des Églantiers i, en collaboració amb César Boyer, Au Pays des Gueux, sobre la revolta del vi del 1907

En la cimera celebrada al juliol a Santa Maria, a l’illa de Sal, Cap Verd va començar a presidir la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa CPLP, integrada per les cinc excolònies portugueses a l’Àfrica Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, São Tomé i Príncipe i Cap Verd, el Brasil, Portugal, Timor Oriental i Guinea Equatorial Cap Verd presidirà l’organització en el bienni 2018-20, amb el lema “Cultura, persones i oceans”

De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies

D’una precocitat extraordinària, alternà el treball a casa d’un advocat a Bristol amb l’estudi, i aconseguí una gran erudició Anà a Londres, on se suïcidà a divuit anys Sota el nom imaginari d’un monjo medieval, Thomas Rowley, publicà una sèrie de poemes en llengua arcaica, l’autenticitat dels quals fou discutida fins que l’editor Skeats en demostrà 1871 la veritable filiació La seva obra renovà eficaçment la mètrica anglesa