Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Els centres universitaris a l’Europa occidental
Les universitats a Europa Al despertar econòmic, polític i social europeu arran dels segles XI i XII va seguir un renaixement cultural que tingué les seves manifestacions en les escoles urbanes, ja fossin municipals i/o majoritàriament episcopals Aquestes escoles substituïren en gran part els antics centres monàstics alt-medievals, a la vegada que van ser les cèllules originàries de les primeres universitats al segle XIII Això succeí quan les agrupacions de mestres i estudiants — Universitas magistrorum et scholarum — aconseguiren un grau respectable d’autonomia envers els cancellers…
Vellesa
La vellesa correspon, en el seu sentit més ampli, a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa De fet, no es pot establir clarament un límit definit entre ambdues etapes, ja que hi ha una gran variabilitat individual pel que fa a les modificacions que produeix en l’organisme el pas del temps, ni tampoc s’han determinat les pautes que permetrien d’identificar-les Si bé és cert que comparant les característiques que presenta una mateixa persona als 55 anys i als 85 són evidents les modificacions corporals que s’han presentat i es poden diferenciar particularitats…
Antoni Ribot i Fontserè
Literatura
Escriptor i polític.
Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad  Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos…
, 
pielo-
 
						Forma prefixada del mot grec pýelos ('πύελος'), que significa ‘cavitat’, usada en medicina amb referència a la cavitat de la pelvis (ex.: pielitis, pielografia). 
flors cordials
Farmàcia
Mescla de quatre flors (borratja, buglossa, viola i rosa roja) amb la qual hom fa una infusió, emprada en medicina popular com a sudorípara.
nitrat de tori
Química
Sòlid cristal·lí blanc, soluble en aigua i alcohol, que pot separar-se de la monazita i és emprat en medicina i en anàlisi  química.
servei mèdic d’empreses
Medicina
Servei de medicina laboral que té per funció la conservació i la millora de la salut dels treballadors dins l’àmbit d’una empresa.
A més de preveure i assessorar sobre riscs i patologies tant genèrics com específics del treball, també poden orientar l’assignació de tasques del personal, d’acord amb les condicions psicofisiològiques de cada treballador
banda ISM
Cadascuna de les bandes de l’espectre radioelèctric reservades internacionalment per a aplicacions en els àmbits de la indústria, la ciència i la medicina.
El seu ús és lliure, sense necessitat de llicència, sempre que es respectin les regulacions que limiten la potència transmesa Utilitzen aquestes bandes, per exemple, els telèfons domèstics sense fils, els dispositius Bluetooth, les connexions Wi-Fi, alguns comandaments a distància, els forns de microones o les màquines de diatèrmia Les bandes més utilitzades són les centrades a 27120 MHz, 433920 MHz i 2450 GHz
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
Manuel Patricio García
Música
Baríton castellà.
Fill de Manuel García, fou un dels primers que realitzaren investigacions científiques sobre la laringe i les cordes vocals Estudià cant a Nàpols amb el seu pare, NA Zingarelli i G Ansani, i el 1820 ingressà al Conservatori de Música de París Debutà el 1825, a Nova York, amb El barber de Sevilla , de G Rossini La premsa francesa, tot i que li reconegué qualitats, no li veié els dots del seu pare, raó per la qual abandonà la música i es dedicà a la medicina Després d’una sèrie de conflictes amb el seu progenitor, ingressà a l’exèrcit i marxà a Algèria Fou durant la seva època de…