Resultats de la cerca

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el precedent més…

A París estudià violí amb Guy Leclerc i composició amb JB Lully, que el feu secretari seu El 1678 la duquessa regent de la cort de Savoia a Torí el nomenà compositor de música francesa i director de l’orquestra de violins, però el destituí el 1679, probablement perquè en tot un any només compongué una obra, la serenata en tres parts estrenada el 1678 De retorn a París inicià la composició d’una òpera, avui perduda El 1689 visità Roma, on compongué un concert en estil italià El 1700 succeí a A Campra com a mestre de cor a Notre-Dame de París Lallouette escriví música religiosa, entre la qual…

Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les indicacions de les…

Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en quatre moviments…

A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent El 1861 fou…

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva obra També…

Estudià amb M Marchesi a Viena G Verdi, després d’escoltar-la, li donà suport perquè fes el paper de Gilda en el seu debut al Teatre La Fenice de Venècia, el 1876 L’any següent es casà amb l’empresari Carlo Gardini, i a partir de llavors desenvolupà la seva activitat professional principalment entre Anglaterra i els EUA, on rivalitzà amb A Patti El seu repertori inclogué bàsicament obres de Mozart, Rossini, Donizetti i Verdi Encara que des del 1885 la qualitat de la seva veu anà minvant, no es retirà dels escenaris fins el 1890, amb La sonnambula , al Covent Garden Els últims anys de la seva…

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE Santboiana, de la…

Tot i ser d’àmbit estatal, tingué el gruix de militància a Barcelona, així com la seu central Conservà el discurs radical socialitzant i antifranquista de FE de las JONSa i, fins i tot, el 1978 un grup de joves militants participà en un festival juvenil organitzat a l’Havana Cuba Ángel Gómez Puértolas succeí a Fernández i dirigí el partit fins a la seva pràctica extinció el 1995, quan cedí la denominació de FEA a la Falange Española de las JONS liderada per Gustavo Morales, perquè aquesta participés en les eleccions legislatives de 1996 problemes legals impedien utilitzar el nom FE de las…

Vanuatu va erigir-se com un dels països del Pacífic més crítics amb el Govern colpista de Fiji El seu primer ministre, Edward Natapei, va encapçalar l’oposició a celebrar la trobada de líders de la comunitat menalèsia a Vanuatu, fet que li va portar problemes interns, ja que, al juliol, l’oposició li va exigir la dimissió esgrimint que la no-celebració de la cimera havia estat un fracàs de la seva gestió Per contra, el Parlament del país va donar suport a Papua Nova Guinea en les seves reclamacions de sobirania sobre els territoris indonesis de Papua i Papua Occidental, endegant una demanda…