Resultats de la cerca
Es mostren 68646 resultats
Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes
Esport general
Associació sense ànim de lucre amb seu central a Barcelona que té com a objectiu el reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes.
Fundada el 5 de maig de 1998, dona suport a les federacions i associacions catalanes en l’àmbit econòmic, legal i organitzatiu i difon l’activitat de les seleccions catalanes de tots els esports El primer president fou Jaume Llauradó Tingué com a document impulsor l’informe jurídic de l’advocat belga Jean-Louis Dupont advocat del cas Bosman, el qual n'avalava la legitimitat dels objectius El 1999 rebé el suport del Parlament de Catalunya Una de les primeres campanyes fou la recollida de signatures se n’obtingueren 521249 per a aconseguir, a través d’una iniciativa legislativa popular, la…
,
Falange Española Auténtica
Partit polític
Partit creat com a resultat d’una escis-sió de Falange Española de las JONS-Auténtica [FE de las JONS(a)] que tingué lloc el 1978, liderada per Ana M. Fernández Llamazares.
Tot i ser d’àmbit estatal, tingué el gruix de militància a Barcelona, així com la seu central Conservà el discurs radical socialitzant i antifranquista de FE de las JONSa i, fins i tot, el 1978 un grup de joves militants participà en un festival juvenil organitzat a l’Havana Cuba Ángel Gómez Puértolas succeí a Fernández i dirigí el partit fins a la seva pràctica extinció el 1995, quan cedí la denominació de FEA a la Falange Española de las JONS liderada per Gustavo Morales, perquè aquesta participés en les eleccions legislatives de 1996 problemes legals impedien utilitzar el nom FE de las…
escriptura de terç
Dret català
Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.
Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia , que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial
burggravi
Història
Al Sacre Imperi, governador o administrador d’un burg o d’una ciutat amb castell per compte de l’emperador (com a Nuremberg) o d’un príncep eclesiàstic o laic.
Sovint els burggravis tenien funcions judicials tant en matèria civil com criminal Amb el temps el càrrec esdevingué hereditari
Moviment Socialista de Catalunya
Partit polític
Organització constituïda a Tolosa el 1945, concebuda inicialment com un front que pretenia de reagrupar el socialisme democràtic català i que adoptà l’estructura de partit a partir de 1950.
Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…
harmonie
Música
Especialment a Alemanya i França, terme utilitzat per a referir-se tant als instruments de vent en general com a una banda formada per aquests.
Com a formació instrumental de vent, una harmonie estava integrada habitualment per parelles d’instruments oboès, clarinets, fagots i trompes De forma esporàdica s’hi podien afegir flautes, corns anglesos i trompes baixes, o fins i tot trombons, contrafagots i contrabaixos El nombre total d’instruments podia oscillar de dos als tretze de la Serenata KV 361/370a de WA Mozart Des de mitjan segle XVIII fins al 1830, el terme harmonie fou aplicat a bandes de vent mantingudes per l’aristocràcia europea, i a les bandes de carrer i petites bandes militars -sense instruments pesants de metall ni de…
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra
Borrell II de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992), així com d’Urgell (948-992) en morir sense fills el seu oncle Sunifred II d’Urgell.
Regí els tres primers comtats esmentats amb el seu germà Miró fins a la mort d’aquest 966, com a successor de llur pare Sunyer Miró sembla haver-se dedicat preferentment als afers interiors de la ciutat de Barcelona i les comarques limítrofes, mentre que el seu germà s’ocupava de la resta, de les qüestions militars i de les relacions exteriors Després de la mort de Miró I de Barcelona , sense successió, Borrell, vers el 967, es casà a Rodés amb Letgarda de Roergue , filla del comte Ramon I de Roergue, marquès de Gòtia, amb la qual cosa trencà la tradició de prendre muller entre les dames del…
Partido Nacionalista Español
Partit polític
Partit d’extrema dreta espanyolista fundat a Barcelona el 1930 com a secció de l’organització estatal del mateix nom que liderava el metge valencià José M. Albiñana Sanz.
Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una organització…
música celta
Música
L’expressió "música celta", tal com s’empra correntment, és molt difusa i no té res a veure amb la música dels antics celtes, sobre la qual se sap ben poca cosa.
El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…