Resultats de la cerca

Filla d’emigrants valencians a Alemanya, s’establí a València el 1985, on posteriorment es llicencià en dret Començà l’activitat política a setze anys a la Joventut Comunista del País Valencià, en la qual ocupà càrrecs de responsabilitat, que seguí exercint dins l’estructura juvenil d’Esquerra Unida del País Valencià Posteriorment formà part de la Permanent d’EUPV i s’integrà al corrent Esquerra i País EiP El 2007 fou escollida diputada a les Corts Valencianes com a número tres per València dins la coalició Compromís pel País Valencià , integrada per EUPV, el Bloc i altres partits Poc després…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme…

Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de…

Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare de Francesc…

A la seva mort 1425, sense fills mascles, revertí a la corona, i fou tornat a concedir el 1462 a Jaume d’Armanyac mort el 1477, comte de la Marca i de Castres, en ocasió del seu casament amb una cosina Lluïsa d’Anjou-Maine de Lluís XI Llur fill i successor en el ducat, Lluís d’Armanyac 1473 — Cerignola, Pulla 1503, comte de Guisa, acompanyà Carles VIII de França en l’expedició d’Itàlia Nomenat virrei de Nàpols 1501 i cap de l’armada d’ocupació, fou vençut i mort al camp de batalla pel Gran Capità, cap de l’exèrcit de Ferran II de Catalunya-Aragó Revertí a la corona en morir sense fills, i…

Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu…

De l’antiga església de Sant Julià, que era situada a mitja falda de la muntanya de Montjuïc, prop del vell fossar dels jueus, hi ha esment documental des del segle X Una de les primeres referències data de l’any 986, en una escriptura on s’esmenta l’“ ecclesia sancti Juliani sita in monte jvdaico …” i poc temps després, el 995, es torna a esmentar en el testament sagramental del bisbe Vives de Barcelona, el qual llegà a l’església de Sant Julià un alou situat vora el riu Llobregat, que havia pertangut al clergue Orús Sant Julià de Montjuïc figura entre les deu parròquies del territori de…

Deixeble de l’escola de Llotja, anà a París pensionat per la diputació 1886 Fou premiat amb la tercera medalla, en les exposicions Universal de Barcelona 1888 i de París 1889 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891, hi exposà així com a Berlín, París, Madrid, Munic, Düsseldorf i altres ciutats europees, fins el 1904 Les seves pintures, d’un estil realista en la forma, prenen per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Hom acostuma a situar-…

Era abat de Montserrat el 1451, com a successor d’Antoni d’Avinyó Doctor en dret, dictà constitucions i capítols per als monjos, els ermitans i la confraria de Montserrat Tingué el càrrec de bibliotecari reial, i fou amic personal dels papes Nicolau V i Calixt III Aquest li conferí, el 1456, el comandament d’una galera pontifícia que havia de lluitar contra els turcs Aquell mateix any hom el troba en constants actuacions contra les extralimitacions del governador Galceran de Requesens i del mateix Magnànim i en defensa de les Constitucions de Catalunya El 1461 era president de la generalitat…