Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el moment «en…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels semiesfèrics Consisteix en un recipient semblant a un perol -collocat damunt un suport-, al qual se subjecta una membrana tesada amb un sistema que permet fer sons afinats en percudir-la amb unes macetes Les timbales solen ser emprades en grups de dues o més És l’únic tambor usat en la música culta occidental que produeix notes d’afinació determinada i està dotat de recursos que li permeten canviar amb precisió la nota en què està afinat durant la interpretació Aquesta característica singular fa…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Nacional Films Española Producciones Mezquíriz Miguel Mezquíriz Eraso ARGUMENT Basat en els relats radiofònics de Luis G de Blain GUIÓ LG de Blain i J Fortuny FOTOGRAFIA Joan Fortuny blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramon Matheu MUNTATGE A Gasset MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Ricard Palmerola Taxi Key, Inés Alma Nora "La mano cortada" MA Palmer Adelina Fonseca, José Torres Basilio, Jorge G Díaz Federico, Marta Fàbregas Micaela "Sombras de un sueño" Marta Flores Sra Everard, Joan Velilla Federico Everard, Lluís Padrós dr…

Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…

Vida Es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1936 Dos anys abans, ja publicà el seu primer text dedicat a la fotografia, de la qual en fou un bon aficionat, i el seu primer de cinema, l’interessant assaig cartesià Esquemas sobre el cine 1935, que refeu un parell de cops Precisa divagación sobre el cine 1947 i Digressió sobre el cinema 1961 En aquesta obra relaciona l’art amb la ciència i la tècnica, reafirma el cinema com a art i fixa el moviment com a essència del film Després de participar com a voluntari de la República, el 1939 s’exilià a París i d’allí a l’…

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…

L’obra Com indica el subtítol, Un dietari , El quadern gris és un recull, una dilatada successió d’anècdotes, d’instants presos de l’estudi d’allò viscut i de fets diversos de la vida de l’autor L’enorme valor del que és indispensable, el concret, subtil i fins i tot insignificant pren cos en aquest dietari, en què l’escriptor contempla la seva vida i decideix narrar-la, tot entenent l’escriptura com un mètode per a ordenar i esclarir el pensament, un acte de modesta comprensió del món i de la gent, un gest d’honestedat i, en certa mesura, de confessió sobre el caràcter de l’autor i les seves…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra…

Nascut en una família de músics i ballarins, als 10 anys passà a formar part de la companyia de dansa que dirigia el seu germà Uday Les seves extraordinàries aptituds com a intèrpret de sitar  i sarong, dos dels més difosos instruments de corda de la tradició musical de l’Índia, i tambe d’altres instruments com la tabla una mena de tambor i la flauta, es posaren aviat de manifest, i en pocs anys es convertí en un dels membres més importants del grup Bàsicament autodidacte, en 1936 anà a París i amb el seu conjunt hi introduí la música índia Tot i una considerable acceptació, l’any següent…

A Vivaldi Sonata per a violí i baix continu en re m , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises L’elecció dels instruments per a executar el baix continu era determinada pel gènere, l’estil, l’indret i la formació instrumental de què disposava el compositor Normalment, el nombre d’instruments destinats al baix continu era com a mínim de dos un instrument polifònic destinat a la realització harmònica orgue, clavicèmbal, llaüt, tiorba, guitarra, etc i un de corda o vent viola de gamba, violoncel, fagot, etc, destinat a reforçar melòdicament la línia del baix El nombre d’instruments augmentava quan…