Resultats de la cerca

Destacà en els campionats del món del 1998, en què guanyà set medalles en set participacions, entre les quals l’or en les proves de 100 i 200 m papallona Fou el primer nedador que baixà dels 52 s en la prova de 100 m papallona Aconseguí tres medalles en els Jocs Olímpics de Sydney del 2000 Formà part dels equips australians que guanyaren l’or en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 200 En totes dues bateren el rècord mundial amb uns temps de 70705 m en els 4 × 200 i 31367 m en els 4 × 100 Individualment, aconseguí la medalla d’argent en 100 m papallona

Especialista en els 100 m llisos, en el Mundial d’Atenes del 1997 aconseguí la medalla d’or en aquesta modalitat El 1999, a Sevilla, fou el primer atleta a guanyar les medalles d’or dels 100 m i dels 200 m en un mateix mundial Aquell mateix any, baté el rècord mundial de distància a Atenes amb un temps de 979 segons, el mateix que havia aconseguit deu anys abans Ben Johnson a Seül de manera fraudulenta Guanyà dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en les proves dels 100 m i formant part de l’equip dels Estats Units dels 4x100 m

Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal Cal destacar El treball de la terra brasilera,…

Estudià a l’Institut Balear de Palma i es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1892 Fou catedràtic a Palma fins el 1902 que guanyà la càtedra de geografia i història a Maó, on portà a terme una destacada tasca cultural Fou premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1890 i el 1891 amb la composició Glorificació de la parla catalana Publicà obres de crítica històrica i literària El arte y la ciencia , 1889 El último antipapa, 1899 Reyes y príncipes santos , 1907, etc i l’interessant estudi, amb aportació de dades noves, Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción…

Fill del cònsol Gai Claudi Marcel i d’Octàvia, germana d’August El 25 aC serví a Hispània, juntament amb Tiberi, a les ordres de l’emperador, que li concedí per muller la seva filla Júlia Mort dos anys després, el mateix August en pronuncià l’elogi fúnebre, i permeté que les cendres fossin portades al mausoleu augustal També féu construir, en honor d’ell, el teatre de Marcel Aquest edifici, inaugurat l’any 12 o 11 aC amb jocs esplèndids, oferia una façana — en part conservada — formada per tres fileres d’arcades superposades amb semicolumnes dòriques, jòniques i corínties, i una…

Fou un dels pocs matemàtics moderns que reeixí alhora en l’estudi de qüestions de teoria pura teoria de conjunts continuant les investigacions de Zermelo, àlgebra topològica, teoria dels jocs anomenats estratègics , formulació axiomàtica de la mecànica quàntica, etc i en la matemàtica aplicada calculadors electrònics amb “memòria” contenint no sols les dades numèriques d’un problema, sinó també les instruccions que permeten de resoldre'l, com l’EDVAC del 1945, i especialment les màquines autoreproductores, que imiten procediments naturals apresos de la genètica, ideades l’any…

Fou regidor per Acció Catalana Considerat un poeta menor dins l'escola noucentista, publicà A la vora del camí 1923, que a l’època va ser qualificat d’impressionista, i La quietud del pendís 1926, poesia catòlica que pren com a fil conductor un dia de camí per la natura, metàfora de la vida que en caure la nit acaba donant pas a «una altra nova vida» El volum duu un pòrtic de Tomàs Garcés, poeta amb l’obra del qual té moltes similituds El volum dels Jocs Florals de Barcelona del 1975 publicà els seus Poemes de la llum a l’exili , de llenguatge més abstracte i menys musical

Fou funcionari d’obres públiques de l’Estat francès A partir del 1846 visqué quasi sempre a Marsella, on portà el pes de la revista Lo Felibrige  1887-1902 Ja de gran publicà drames en vers Casau , 1892,  Espigueta , un recull de sonets Rosari d’amor , 1906, i el poema en dotze cants Mentina 1907 El 1876 obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona pel poema Clemenço Isauro en Mount-pelié  El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs Traduí a l’occità, en prosa 1888, L’Atlàntida de Verdaguer, amb qui es cartejà, i algun poema de Joaquim…

L’esplendor dels misteris data del s VII aC Hom els celebrava pròpiament a la tardor grans eleusínies , però n'hi havia també una preparació —de caire catàrtic i amb un ritu solemne d’iniciació— a la primavera petites eleusínies El rapte de Persèfone, la recerca que en féu la seva mare i el pacte final amb Hades la jove passaria sis mesos amb Hades i sis més amb Demèter comportaven simbolitzacions de mort-resurrecció i d’immortalitat, bé que originàriament tenien un significat simplement agrari Processons, banys sacres i dejunis, com també sacrificis i jocs atlètics, precedien…

Des de l’any 2005 es dedica a l’alta competició Aquest any fou campió del seu pais en 15 km Ha guanyat la copa del món de persecució 2×10 km 2006 d’esprint d’1,2 km 2006, 2007 i 2009, persecució 2×15 km 2008, relleus 4×10 km 2008, 15 km i 30 km 2009 Als Campionats del Món del 2007 fou medallla d’or en 4×10 km i en els del 2009 en doble persecució 15 + 15, en 50 km i en 4×10 km Als Jocs Olímpics d’hivern guanyà la medalla d’or en 50 km i en esprint per equips, i la medalla d’argent en 4×10 km