Resultats de la cerca

La seu principal és el Castell Cartoixa de Vallparadís segles XII-XV, amb funcions museístiques des del 1959 Des del 1993, acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat i les exposicions temporals També són seccions la Casa Alegre de Sagrera, Conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, secció del Museu de Terrassa © Museu de Terrassa residència burgesa dels segles XVIII i XIX, amb usos museístics des del 1973 la Seu d'Ègara, formada pel conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere i el conjunt…

Inspirat pel propietari i àgilment confeccionat per Víctor Hurtado, fou una publicació essencialment catalana amb clar sentit europeu Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, que fou el seu gran animador Les seccions L’Aperitiu , a càrrec de Josep M de Sagarra, i Mirador Indiscret , anònima i de caire satíric, obtingueren molt d’èxit Setmanari profund en les idees i lleuger en el to, aplegà harmoniosament les caricatures d’Apa, els reportatges de Josep M Planas, Joan Tomàs, Andreu A Artís, Manuel Mat, Jaume Passarell, Carles Sentís, Josep Xicota, etc, les crítiques d’espectacles de CA Jordana…

Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…

Filla gran i hereva del primer marquès del Cenete, Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos De petita residí a Aiora Òrfena 1523, anà a Burgos, on es casà amb el cambrer de Carles V, el comte Enric de Nassau-Breda mort el 1538 Residí habitualment a Jadraque Era a Flandes quan restà vídua, el 1538 De retorn a la península Ibèrica, es casà amb el lloctinent de València, el duc de Calàbria Ferran d’Aragó, vidu de Germana de Foix, i passà a residir a València Amant de les lletres, hi continuà la vida fastuosa de petita cort subvencionà estudiants a Lovaina 1542, assignà una pensió al fill del mestre…

La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la Sagristia Major de…

L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat,…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i…

Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J Boada, del 1818 al 1822 L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a conseqüència…

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva…

Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà Rússia al Congrés de Viena…